JOAN ISAAC, poeta amb P de plenitud
A Intimissimi, Joan Isaac ens demostra que, a part de preuat cantautor, també és un poeta ple d’interès -a més d’un bon fotògraf. L’artista d’Esplugues de Llobregat ha recorregut, entre els dos pols, una distància curta, ja que hi ha molta poesia en el conjunt de la seva obra. I una sensibilitat que flueix abundosa i se’ns transmet per la consciència, pel plaer i per la pell…
Tens l’encant de l’impossible, i assumeixo el risc d’estimar-te.
M’agraden els llits desfets de l’amor,/ i sentir l’olor àcida de la suor vessada/ en la passió dels cossos i el deliri de la pell.
Pau, vida, mort, amor, por…/ Quanta immensitat en paraules tan curtes!
M’agrada veure com plou…/ Un mar de paraigües entapissa la ciutat d’un gris degradat/ i sota de cada paraigua una vida anònima,/ que somnia, pateix, riu, o plora enamorada…
Viure entre miralls és fràgil, la fragilitat mateixa./ Cal fer-se una bona assegurança per als desperfectes.
Entre dos que es perdonen no hi ha testimonis,/ni déus, ni dimonis, ni cap cel per guanyar./ Ni vencedors, ni vençuts.
Hi ha cançons immortals,/ amors immortals, moments immortals…/ La immortalitat és un vell somni dels humans,/volem a qualsevol preu per allargar el trànsit vital/ i ens oblidem d’eternitzar els instants feliços.
Abans de tot la bellesa,/ única raó, únic refugi, únic somni./ Tendresa infinita la teva mirada,/ encerclant l’aire.
Fa una tarda de pel·lícula francesa,/ d’aquelles lentes, que no acaben mai…/ De rellegir Proust i escoltar Miles Davis.
Envellir no és el problema,/ el problema és que ells, els miralls, cada matí del món,/ fan balanç de les nostres vides anònimes,/ i a vegades estem en números vermells.
He fet de tu un quadre de pinzellades suaus,/ i el tinc penjat en una paret de la meva ànima.
Abraço el silenci i el teu patiment,/ dóna’m una mica del teu dolor, estimat meu,/ que encara ens queda temps per escurar la vida,/ aquesta puta vida traïdora.
Deixo la meva vida als teus braços,/ a les teves mans, als teus llavis de sal.
Fa deu anys em moria, sí,/ em moria de pena de morir-me.
Amb els anys, somniar encara és obligatori./ Amb els anys, res no és pecat, només és urgència.
Intimissimi, amb pròleg del periodista Joan Manresa -autor d’un llibre sobre Maria del Mar Bonet– és un recull editat a finals del 2016 pels gironins Llibres del Segle https://www.llibresdelsegle.es/ que us convido a llegir i, tot rellegint-lo, assaborir sense presses. Com ho heu fet o podeu fer-ho amb el conjunt de la producció de Joan Isaac, un dels projectes més sòlids de la cançó d’autor en llengua catalana al llarg dels anys.