A la brasa i al caliu

Curiosament, la recomanava de cara a la Diada de Sant Jordi d’aquell any, amb altres interessants recomanacions. Reeditada a finals del 2007, el més lògic hagués estat promocionar la novel·la pel Sant Jordi següent… Però pel cas tant li fa, i també es perllongava així la recuperació de JB Xuriguera. 
 
A partir d’aquí, alguna cosa hauré d’afegir-hi, tot i que continuo pres d’una mandra sobtada. Per això m’apresso a adjuntar-vos la pàgina web dedicada a l’autor de Menàrguens [http://www.xtec.cat/~jrico4/]. Si hi furgueu una mica, hi trobareu -entre d’altres continguts d’interès- la portada que correspon a la primera edició de Hilde.

¿Què puc dir, en definitiva, d’aquesta “novel·la de la joventut moderna“, com la definia el seu autor? Doncs sobretot que és una obra que m’ha sorprès molt favorablement pel nervi del seu estil i pel clima suggestivament humà que Xuriguera sap crear-hi. 

També hi he retrobat la mirada masculina i juvenil sobre la dona, farcida de complicitats i de plaers però no exempta -ai!- de contradiccions. Qui no n’hagi tingut -i ara m’adreço només als possibles lectors-, que tiri la primera pedra…

Quan la novel·la se centra en les relacions del protagonista amb la veritable figura d’aquesta ficció, la jove alemanya fugida de les atrocitats de Hitler que dóna nom a l’obra, és quan adquireix més intensitat:

“Llegia molt i enriquia la seva cultura cada dia amb noves i valuoses aportacions. Era sentimental. Volia ésser una noia moderna, però malgrat tot la dominava un fons de bondat i de comprensió per totes les coses. Parlant amb ella donava la impressió que, quan pronunciava un mot, l’havia ben pensat i podia acceptar-se definitivament com una conclusió terminant. Però no era autoritària”.      

Curiosament, l’idil·li acaba d’una manera ben sobtada, que ara no cal explicar…  

El filòleg Josep Camps i Arbós, estudiós de l’autor i també d’un altre escriptor de Ponent que era el seu germà, Ramon Xuriguera, remarca en el pròleg que “la importància atorgada al caràcter o l’estat anímic dels personatges (sentiments, passions i comportaments), en detriment de l’acció o de l’argument, fa que es pugui adscriure l’obra dins el corrent de la novel·la psicològica, el dominant a l’època”. 

Si tot el que us he explicat i penjat fins ara us sedueix una mica o us interessa prou, paga la pena que aneu a la llibreria o consulteu l’obra a alguna biblioteca. Però l’opció més directa és adquirir la novel·la a l’editorial per mitjans electrònics [www.elcepilanansa.com]. Entreu a la col·lecció “La Cram” -que també ha publicat Margarit, una altra de les obres de Joan Baptista Xuriguera. Aquesta no l’he llegit, i per això us indueixo, per ara, a cercar Hilde i afegir-la al carret…

Contribuireu així a la recuperació d’una obra i d’un autor que figuren entre els testimonis valuosos d’un segle XX que, com he dit més d’un cop, era el meu, i crec que ho és encara.