FÓRMULA “3 en 1” per arribar abans al país LLIURE
Un cop escoltats Mas i Junqueras -que ara han, necessàriament, d’entendre’s-, i vist el pronunciament de l’ANC, crec -ho pensava ja fa dies- que l’alternativa més raonable per a sortir del laberint sobiranista és la fórmula 3 en 1.
O sigui, tres llistes diguem-ne de país i de sentit clarament plebiscitari. Orientades al centredreta, al centresquerra i a l’esquerra anticapitalista o alternativa, respectivament. Unides per un lema comú, ben explícit per la llibertat nacional. Fornides amb diversos independents, però sense amagar sigles de partits…
La llista unitària que proposa el president, a més d’innovadora, és un espot publicitari magnífic, però podria tenir uns resultats incerts. Suposa, admetem-ho, un horitzó valent que el compromet a ell i avala la trajectòria recent de CDC -no tant la d’una més ambigua, i potser ja depassada, CiU…
Però és una perspectiva que té més d’una pega. Per començar, hi haurien bufetades per entrar a la llista, i més d’un ego es quedaria, decebut, pel camí. Ben lògic: a la divisió d’honor no hi cap tothom.
A més, una llista única encapçalada o amb el suport de Mas suscitaria rebuig en determinats àmbits i sectors: més al Baix Llobregat, al Vallès Occidental o al Tarragonès que no pas al Berguedà, al Gironès o a Osona, posem per cas; més cap a l’esquerra que no pas al centre i centredreta…
I és que del que es tracta, com s’ha remarcat, és que cap vot per la independència no es quedi pel camí.
La fórmula 3 en 1, com és evident, contempla tres llistes en el marc d’un espai comú. Un trident a l’atac, un paraigua que ens aixoplugui…
Una llista que encapçalaria Artur Mas -des del Govern, ha fet prou mèrits. Amb homes i dones independents de prestigi, que no en manquen, potser alguns més orientats al centresquerra. Sense que Convergència hagués de congelar-se, necessàriament. I amb dirigents significats d’Unió exclòs, entre d’altres, Duran, sobretot perquè ell mateix se n’autoexclou…
Una altra el núm. 1 de la qual seria Oriol Junqueras -des d’una oposició responsable, ha fet prou mèrits. Amb dones i homes independents de prestigi, que no en manquen. Sense que Esquerra perdés un protagonisme necessari. I amb la incorporació de figures destacades de la diàspora socialista, que ara en vol MÉS…
I la tercera al voltant de la CUP i dels sectors més sobiranistes d’ICV, a més d’altres formacions i expressions del sector. Aquesta llista, a hores d’ara, no tinc clar qui hauria d’encapçalar-la. Segurament, alguna persona independent, òbviament de prestigi…
La que proposo, al meu entendre (ni modest ni immodest), podria ser una fórmula clarament guanyadora a curt o a mig termini. Amb l’impuls mobilitzador de l’Assemblea, d’Òmnium i de moltes altres plataformes i entitats. Amb un Govern de concentració posterior per articular millor el nou Estat del futur.
Busqueu, compareu i, si trobeu una altra opció millor, compreu-la!
De tota manera… De tota manera, si triomfés la idea d’anar cap a una llista unitària, jo -que no la crec oportuna- la recolzaré amb tota la determinació de què sigui capaç. Com en recolzaria també alguna entre dues llistes connectades però diferents. No havíem quedat que no es pot perdre, pel camí sobiranista, cap vot?