EXTRATERRESTRES a la plaça de Catalunya!!!
Fixeu-vos-hi bé: però si fins i tot l’emblemàtic paviment, en aquesta imatge, té forma de platet!!! L’al·lucinant -mai tan ben dit- aterratge, doncs, haurà de tenir lloc, tard o d’hora. Si més no, aquest era un dels meus somnis juvenils…
Vaig creure aviat que era ben estrany -per no dir poc lògic- que els humans fóssim els únics habitants de l’Univers, d’un Cosmos tan vast, divers i infinit. I vaig llegir alguns llibres i uns quants reportatges sobre el tema -a més de digerir el material audiovisual adient, que començava a proliferar.
L’ET d’Spielberg -posem per cas- ja sabeu que va ser un gran èxit. Com per a mi eren de culte, a TVE, els programes de l’inoblidable professor Fernando Jiménez del Oso. Ara veig massa poc Cuarto milenio, potser perquè per la Cuatro l’emeten una mica tard i, per Internet, no trobo el temps…
Vaig tractar durant alguns anys un dels més reconeguts ufòlegs catalans, Antoni Ribera, a qui veieu en la imatge. També escriptor més genèric, me l’havia presentat la segona meitat dels anys 70, a Terrassa, el seu i meu amic -i reconegut poeta- Agustí Bartra. L’anava a veure de tant en tant a Sant Feliu de Codines, on vivia acompanyat per la seva parella d’aleshores i per… 9 gats, 9!!, que deixaven pels sofàs i les catifes un pèl abundós…
Jo li comentava sovint com és que d’extraterrestres, i d’OVNIS, hi havia nombrosos indicis però mai -o gairebé- proves d’aquelles que són clares, per no dir irrefutables. I l’insistia en la meva tossuda obsessió: “Si l’existència d’aquests éssers, i de les seves presumptes naus, és tan clara, ¿per què no aterren, entre nosaltres, en plena plaça de Catalunya, a Barcelona, i tothom els podrà conèixer i saludar o, potser, allunyar-se ràpidament del lloc, amb molta por al cos?”
Ribera em deia que calia tenir paciència, i que la qüestió era una mica més complicada. El cas és que jo, progressivament, vaig deixar de tractar-lo -va morir a La Garriga, el 2001-, alhora que m’anava tornant progressivament escèptic sobre la qüestió.
Això sí, la curiositat sobre el tema no l’he perduda mai del tot. I així vaig saber de l’existència d’un projecte científic seriós sobre la recerca d’altra vida, poc o molt intel·ligent, a l’espai. Un projecte nord-americà -era previsible- conegut per les sigles SETI http://www.seti.org/, els primers treballs del qual es remunten al 1960, i que consisteix bàsicament en un conjunt de programes que exploren el firmament amb l’esperança de trobar senyals de transmissions extraterrestres.
Mentre procuraven trobar-les, vaig apassionar-me amb la presència solar i sideral del gran planeta Júpiter, i així ho vaig reflectir oportunament al bloc http://blocs.mesvilaweb.cat/Joan-Alcaraz/?p=267970.
Cal dir que Júpiter serà el proper planeta, després de Plutó, que acollirà un explorador robòtic. Serà, en principi, el 4 de juliol que una sonda de la NASA anomenada Juno arribi a l’òrbita d’un dels planetes de característiques jovianes, després d’un viatge de cinc anys…
Tots aquests temes m’han vingut a la memòria no perquè Star Wars torni a ser d’actualitat, sinó per la lectura d’un molt suggestiu dossier sobre “Els drets dels alienígenes” al setmanari El Temps, del 5 de gener. S’hi troba, entre d’altres textos, l’interessantíssim reportatge del filòsof Ramon Alcoberro -que va ser professor de les meves filles i a qui segueixo habitualment- Si hi ha vida extraterrestre… què en fem? www.eltemps.cat/ca/notices/2016/01/si-hi-ha-vida-extraterrestre-que-en-fem-13117.php.
Mentre la possibilitat -remota, o no- plantegi debats i dilemes, fins i tot morals, jo crec que anem bé. Pot ser que els hipotètics contactes no suposin a la Humanitat més problemes -que prou que en té-, sinó que fins i tot n’hi solucionen alguns -o n’hi creÏn més, encara. Però el tema, no m’ho negareu, és atractiu, apassionant, no cal dir que eteri i per a mi commovedor, fins i tot…
¿Cal que us digui que vull aprofitar l’avinentesa per a retre un homenatge -un més- al recentment desaparegut David Bowie? Doncs sí. I per això us deixo ara amb un dels seus temes emblemàtics -entre tants-, Space Oddity youtu.be/iYYRH4apXDo.
Mentrestant… desembarqueu, extraterrestres del meu cor, en plena plaça de Catalunya. Si ens caiem simpàtics, fins i tot podem anar de compres a El Corte Inglés!! Sisplau veniu ràpid, que encara s’hi troben rebaixes…
Hola Joan,
Atesa l’atracció que manifestes pel planeta Júpiter, t’envio un parell de referències que potser et faran gràcia de conèixer (potser ja les conexies…).
La primera, el músic Gustav Holst Cheltenham (Anglaterra 21 de setembre de 1874 – 25 de maig de 1934) va composar la Simfonia dels Planetes. La IV és la que dedica a Júpiter (la precedeixen les de Mart, Venus i Mercuri). T’envio l’enllaç per si la vols escoltar:
https://www.youtube.com/watch?v=pZuASfyQSK4
També t’envio l’enllaç sobre la seva biografia:
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/holst.htm
La segona, a la Divina Comèdia, Dant, quan ascendeix al paradís amb la seva estimada Beatriu, es passeja per les nou esferes celestes. La VI esfera és on es troba Júpiter, que és el planeta dels governants justos. Aquí et dexio una petita explicació d’aquest passatge de la Divina Comèdia que he tret de la Viquipèdia:
Sexta esfera (Júpiter, los buenos gobernantes)
Las almas que forman la “M” en “TERRAM” se transforman en el Canto 18 en un águila imperial.
El planeta Júpiter se suele asociar con el rey de los dioses, por lo que Dante lo escoge como la esfera en que figurarán los reyes que se caracterizaron por su justicia. Las almas deletrean la versión latina de “Justicia del amor, que juzgas”, tras la cual la “M” final de la frase toma la forma de un águila imperial gigante.(Canto XVIII):
“DILIGITE IUSTITIAM, fue el primer
verbo y nombre de todo lo presentado;
QUI IUDICATIS TERRAM fue el final.
En esta esfera se encuentran David, Ezequías, Trajano (quien se convirtió al cristianismo según una leyenda medieval), Constantino I, Guillermo II de Sicilia, y Rifeo el troyano (lo cual sorprende a Dante), quien fue un pagano salvado por la merced de Dios. Las almas que forman el águila imperial hablan con una sola voz, y hablan de la justicia de Dios. (Cantos XIX and XX).
També t’he de dir que Júpiter representa l’alegria, l’abundància i la perseverança.
Disfruta de Júpiter!!!!!!!!!!
Bon llarg cap de setmana!!
Montse
Benvolguda,
Ho has encertat de ple. La “Simfonia dels Planetes” -que vaig escoltar fa anys a l’Auditori- és, justament, la baula que faltava a aquesta infinita cadena, que pot començar a Júpiter, però que s’estén per tot l’espai sideral, en companyia d’altres vides… o no.
Miraré de tornar-la a escoltar gravada, i no solament la part dedicada al gran planeta -que m’ha complagut-, sinó tota sencera.
I pel que fa a la “Divina Comèdia”… Aquesta sí que és una assignatura totalment pendent, però de gran abast. Accepto el repte, que miraré d’acomplir amb més calma…
Que tinguis bona navegació per tots els teus astres, estrelles i petits cometes, que també volten per l’infinit. Amb l’alegria, l’abundància i la perseverança que, a les dones i els homes, mai ens haurien de faltar.
Gràcies, Joan, jo també tinc el meu planeta i les meves estrelles predilectes i un cometa molt especial.
Una abraçada i continuarem perseverant … (amb alegria!)
Montse