A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

DONES de CORATGE extrem

General

He tingut molta feina darrerament, però per Setmana Santa -enguany, força passada per aigua- vaig poder anar a veure Espías en la sombra, versió en espanyol del film francès Les femmes de l’ombre. Crec que us la puc recomanar, i encara més pel fet que la seva estrena aquí és d’aquells dies. 

En l’ona de preservar la memòria històrica, es tracta d’una nova contribució -i ben singular- per tal que no caigui mai en l’oblit tot el que va representar la barbàrie nazi. La cinta de Jean-Paul Salomé té interès no tan sols genèricament, sinó també pel fet les protagonistes són un valerós grup de dones en el qual hi veiem representats alguns dels millors actius de la condició humana. 
Amb la intenció de no xafar la guitarra a ningú per allò d’explicar massa l’argument, només reproduiré el reclam de la cartellera del diari:

“El maig del 1944, un grup de dones es van enrolar en un grup d’operacions de l’exèrcit britànic que tenia la missió de rescatar un geòleg militar anglès capturat mentre feia un reconeixement de les platges de Normandia i matar un coronel alemany de les SS”.

Novament, veiem que la valentia i el coratge extrems no són qüestió de sexe, tot i que a Espías en la sombra, a part del col·lectiu protagonista, hi ha també un home a qui els torturadors nazis fan patir de valent fins a causar-li la mort. Amb això us indico que la pel·lícula, a parer meu bona i interessant, té també unes quantes escenes dures, d’aquelles que poden ferir la vostra sensibilitat, i no, precisament, pel cantó pornogràfic…

Si de cas, la dels nazis va ser una pornografia històrica, i ben recent en el marc europeu i mundial. La cinta que us comento no va de camps de concentració, però negar l’Holocaust i d’altres situacions horribles, quan encara hi ha tants testimonis vius, és, senzillament, ridícul, sinó alguna cosa pitjor.

Vaig estar a Normandia ja fa força anys. Vaig veure-hi aquells immensos cementiris de gespa verda, amb tantes creus blanques. Les femmes de l’ombre també constitueix, d’alguna manera, un homenatge a aquell heroisme, ni que sigui a través d’una història que s’hi relaciona indirectament.

Tot el que signifiqui que, mitjançant l’art, ens reconciliem amb la Humanitat -o amb la seva part bona-, serà digne de ser viscut. Ni que sigui al cinema, que, quan té qualitat, esdevé un rastre de vida fulgurant i gairebé definitiu…

  1. Per si t’interessa aprofundir en la temàtica: “Mujeres espías. Intrigas y sabotajes tras las líneas enemigas” de Laura Manzanera. ISBN: 978-84-8306-747-5.
    A la contraportada hi diu (tradueixo de l’espanyol): “Intel.ligents i valentes, tot sovint silenciades o idealitzades per la literatura i el cinema, han estat protagonistes d’episodis determinants de la història: Virgínia de Castiglione va jeure a llit de Napoleó III per la independència d’Itàlia; Belle Boyd va travessar el foc creuat per entregar un missatge al general Jackson; Josephine Baker va viatjar per tota Europa amb missatges ocults a les partitures del seu espectacle…”

  2. que ja ho sé no és al lloc que li pertoca, però potser no te l’haguessis llegit. Porto temps sense entrar ni en el meu bloc, que avui ho he fet, ni en el teu. 15.000 som molta gent que et seguim, perquè dius coses que ens fan reflexionar i tens un llenguatge directe i clar. A través de les teves paraules t’he pogut conèixer millor, a través de les paraules coneixem a la gent. Un mitjà, un nou mitjà per a l’amistat, per a la informació sense límits. I jo que penso; ai si l’avi Maurici aixequés el cap!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.