AVINYÓ, el “petit Vaticà”
Avinyó, a la dolça Provença, constitueix l’altra ciutat dels papes, ben entès que vull dir els de la catòlica Roma. I aquests poderosos i influents -abans molt més que ara- senyors temporals es van fer construir, al s. XIV, el Palais des Papes, una mena de petit Vaticà.
Són dos alts, adossats i fortificats palaus gòtics, el vell de Benet XII (1334-1342) i el nou de Climent VI (1342-1352). Grans testimonis perennes de l’històric Cisma d’Occident. La Cour d’Honneur, pati central del palau nou, serveix de grandiós escenari a l’emblemàtic festival teatral d’estiu, conegut arreu. Però a Avinyó -a la riba del majestuós, però també contaminat, Ròdan– s’hi pot anar a qualsevol època de l’any. Ciutat petita i encisadora…
És ben senzill: hi podem arribar perfectament en cotxe -l’autopista des de Tarragona, Barcelona o Girona, per exemple, és tota seguida. Però -més còmode encara- també s’hi pot accedir en unes 4 hores en tren, via Marsella.
A casa nostra, la velocitat és de TGV, i més amunt hi ha estones de tot, però el trajecte no es fa pesat. Això sí: Avinyó –Avignon, Avinhon– compta amb una petita i ben dissenyada estació tegevina, i al nucli central de la ciutat s’hi accedeix en pocs minuts en un tren de rodalies.
És el que la meva dona i jo vam fer en ocasió del pont situat entre la sagrada i espanyolíssima Constitució -gràcies per un cop, Espanya– i l’oportuna festivitat de la Immaculada. La cultural i patrimonial ciutat de la Provença era una assignatura pendent, ja que una circumstància que ara no ve al cas va fer que el juliol del 2014 no arribéssim a Avinyó un migdia de diumenge, tal com ho teníem previst, sinó al vespre http://blocs.mesvilaweb.cat/Joan-Alcaraz/?p=267530.
Això sí, en aquella ocasió vam poder donar una volta, al matí següent, per la interessant població annexa de Villeneuve lez Avignon. Visita que també us recomano. Entreu a http://www.avignon-tourisme.com/ i us situareu molt més, tot i que trobo que a Villeneuve caldria singularitzar-la d’una manera més clara.
El que sí que és ben singular és la coneguda i enjogassada cançó popular Sur le pont d’Avignon https://youtu.be/BHsER0a7MGA, que tanta gent ha sentit o fins i tot cantat alguna vegada. Aquest pont, el de Saint-Bénézet, té la gràcia -o la desgràcia- de no ser-hi tot, però aquí rau bona part del seu atractiu, que els francesos procuren explotar…
Tot i que res comparable al fastuós Palais des Papes, la visita al qual és molt plaent de realitzar, tot i que duri -ben feta, amb l’audioguia corresponent- unes poques hores. És amb monuments així com t’adones realment del pes i la importància de la història, i en aquest cas, singularment, del poder secular del Papat, en una època poc habitual en què Roma se li havia fet incòmoda.
Un cisma, l’occidental, que no es tancaria definitivament fins a l’abdicació de Climent VIII l’any 1429, que havia succeït Benet XIII -l’aragonès Papa Luna– ja a la també prou monumental Penyíscola. Un període convuls per al Papat, com de fet ho han estat d’altres, però que mai no havien estat viscuts en una mena d’exili voluntari. Avinyó, aleshores, pertanyia al comtat de Provença, que depenia al seu torn del regne de Nàpols, i no s’incorporà a la corona francesa fins al 1481. La Història és sempre complexa…
En les diverses sales d’aquest petit Vaticà s’hi rebien visites i audiències, s’hi feien cerimònies, s’hi organitzaven banquets, s’hi resava… i vés a saber quines coses més. També s’hi treballava, és clar, perquè estem parlant d’un gran complex institucional i administratiu.
En aquest sentit, és interessant descobrir els testimonis dels tresors amagats que hi havia hagut sota dissimulades lloses. Fins que, en la restauració efectuada durant les primeres dècades del s. XX -i després que el recinte hagués tingut usos militars, com a la Seu Vella de Lleida–, tot això va poder sortir a la llum. I cal fer notar l’interès de les diverses imatges en blanc i negre que permeten fer-se una idea de l’abans i després de la restauració, no pas poca cosa…
En fi, visiteu el conjunt monumental -declarat Patrimoni de la Humanitat- d’aquesta població de referència que ens introdueix al cor de la Provença. Ja les magnífiques i ben conservades muralles que la circumden paguen la pena. A més d’espais com l’aturonat jardí del Rocher des Doms, o la Place de l’Horloge, on hi ha l’Ajuntament. També la catedral de Notre-Dame-des-Doms -que vam trobar tancada per reformes- o l’església de Saint-Pierre. I uns quants museus…
Avinyó, creieu-me, bé val mitja missa…