Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (93)

Em sorprèn la facilitat que tenen algunes persones per xiuxiuejar als racons. I encara em sorprèn més que, tot i aparentar que estan molt concentrades en algun afer, moltes altres persones forcin al màxim l’oïda amb l’objectiu d’esbrinar de què coi estan parlant. Però el més sorprenent de tot, el que més m’emprenya, siguem clars, és descobrir que sóc una d’aquestes últimes persones i que ara mateix, mentre escric aquestes línies, estic fent tot el possible per assabentar-me del que diuen aquell parell, més que res perquè sospito, vés a saber si amb raó o sense, que és força probable que alguna de les coses de què parlen té relació amb mi.


  1. Tots hem fet coses semblants, no pateixis pas. Jo, sense anar més lluny, l’altre dia escoltava rere una porta i una companya em va enxampar. Uff, quina vergonya!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.