Josep Pastells

Em sorprèn la facilitat que tenen algunes persones per xiuxiuejar als racons. I encara em sorprèn més que, tot i aparentar que estan molt concentrades en algun afer, moltes altres persones forcin al màxim l’oïda amb l’objectiu d’esbrinar de què coi estan parlant. Però el més sorprenent de tot, el que més m’emprenya, siguem clars, és descobrir que sóc una d’aquestes últimes persones i que ara mateix, mentre escric aquestes línies, estic fent tot el possible per assabentar-me del que diuen aquell parell, més que res perquè sospito, vés a saber si amb raó o sense, que és força probable que alguna de les coses de què parlen té relació amb mi.