L’embolic de les dates de la Setmana Santa
La Pasqua de Resurrecció se celebra el diumenge següent a aquesta primera Lluna plena primaveral. «La data de l’equinocci pot variar entre el 20 i el 21 de març, depenent del moviment del Sol en la eclíptica», explica Enric Marco, del Departament d’Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València. «L’Església realment no usa mesures astronòmiques per a determinar quan cau la Lluna plena, sinó unes taules especials d’una Lluna eclesiàstica que es manté, més o menys, al mateix ritme que la real, l’astronòmica», afegeix.
En resum, segons Marco, les regles eclesiàstiques per a determinar el dia de Pasqua són les següents:
1.- Cau el primer diumenge després de la primera lluna plena eclesiàstica que ocorre en o després de l’equinocci de primavera.
2.- Aquesta lluna plena eclesiàstica ocorre el catorzè dia després d’una lluna nova eclesiàstica tabulada.
3.- L’equinocci de primavera es fixa el dia 21 de març.
4.- Si el dia de Pasqua coincideix amb el dia de la Pasqua jueva es tria el diumenge següent.
Amb aquesta elecció el diumenge de Pasqua caurà entre el 22 de març i el 25 d’abril, ambdós inclusivament.
Aquestes petites diferències entre el criteri astronòmic i el religiós poden fer que la Lluna astronòmica no coincidesca amb l’eclesiàstica. Un cas en el qual la diferència entre les dues definicions es va fer notar va ocórrer en 1962. Aquest any, el moment de l’equinocci de primavera va ocórrer a les 2.30 TU (Temps Universal) del dia 21 de març. A les 7.55 TU es va produir la lluna plena astronòmica. Per això, segons la definició astronòmica, hauria d’haver estat Pasqua el diumenge següent, el 25 de març. No obstant això, la lluna plena eclesiàstica, que es calcula a partir de taules, es «va produir» el dia 20 de març, amb el que va caure abans de l’equinocci de primavera fix del 21 de març. Va caldre esperar per tant a la següent lluna plena eclesiàstica (el dimecres 18 d’abril) per a poder determinar el diumenge de Pasqua, que va caure aquest any molt tard, el diumenge 22 d’abril.
Al principi, una festa jueva
Aquests càlculs no s’han utilitzat sempre. Com els primers cristians provenien de la tradició jueva, en un començament la Pasqua cristiana se celebrava al mateix temps que la jueva, independentment del dia de la setmana. No obstant això, en el primer concili de Nicea, en l’any 325, es va fixar un criteri per a determinar el dia de Pasqua, independentment de les tradicions jueves. «El mateix emperador Constantí va presidir i va dirigir aquestes discussions. Després, amb la reforma del calendari gregorià en 1582, es van fer alguns petits canvis», conta Marco.
El càlcul de la data de la Pasqua és un poc complex. S’han creat nombrosos algorismes per a determinar-lo. El més conegut es deu al gran matemàtic alemany Carl Friedrich Gauss.
De la posició en el calendari de la data del Diumenge de Pasqua depenen, com a mínim, altres deu festes cristianes. Algunes d’elles són:
-Dimecres de cendra: (final del Carnaval) 46 dies abans de Pasqua.
-Diumenge de Rams: 7 dies abans de Pasqua.
-Dijous Sant: 3 dies abans de Pasqua.
-Divendres Sant: 2 dies abans de Pasqua.
-Dissabte Sant: 1 dia abans de Pasqua.
-Dilluns de Pasqua (a Catalunya, València, Balears, País Basc, Navarra…): 1 dia després de Pasqua.
-Sant Vicent Ferrer (a València): Dilluns, 8 dies després de Pasqua.
-Ascensió: 39 dies després de Pasqua.
-Pentecosta: 49 dies després de Pasqua.
-Corpus Christi: 60 dies després de Pasqua.
El embrollo de las fechas de la Semana Santa, ABC, 25 març 2013
Foto: Processó de Divendres Sant a Tavernes de la Valldigna, 29 de març 2013