Pols d'estels

El descobriment i l’estudi de les condicions físiques del planeta Gliese 581c semblen confirmar que posseix aigua líquida i que podria, per tant, albergar vida, almenys com la coneixem.

Un equip d’astronònoms europeus liderats per Stéphane Udry, de la Universitat de Ginebra, Suissa, amb altres astrònoms francesos i portuguesos han estudiat l’estrella Gliese 581 (estel del centre) situada a 20,5 anys llum de la Terra.
Aquesta, que és una de les més pròximes, és un nan roig amb una temperatura superficial d’uns 3000 K que la fa brillar unes 50 vegades menys que el nostre Sol. La massa és només d’una tercera part de la del Sol.

Aquest equip ja va descobrir ja uns dos anys dos planetes al voltant de Gliese 581. Un d’ells tindria 8 masses terrestres i l’altre unes 15 masses terrestres que el farien similars al nostre Neptú. Segurament, però, aquests planetes són cossos gassosos, sense gaire interés per a l’estudi de possible vida.

El nou cos descobert Gliese 581c, el nom del qual ve de ser el tercer planeta de l’estel Gliese 581c, sembla ser una altra cosa. La seua òrbita al volant de la seua estrella és de només 13 dies a una distància d’ella d’uns 11 milions de km, unes 14 vegades més prop de la Terra del Sol.

A causa de les característiques de l’estel, més menut i fred que el Sol, el nou planeta Gliese 581c orbita en l’anomenada zona habitable d’aquell sistema planetari. Aquesta zona és la que permet que l’aigua siga líquida en la seua superfície. De fet s’ha estimat que la temperatura es troba entre 0 i 40 C.

Aquesta superterra que té un radi d’1,5 vegades el radi terrestre i una massa 5 vegades la de la Terra. Segur com diu Xavier Delfosse, de la Université de Grenoble (França) i participant de l’estudi, que serà un objectiu prioritari per la búsqueda de vida extraterrestre.

En el post on entrevistava Fernando Ballesteros ja van veure quines eren les maneres de detectar vida fora de la Terra. Buscar les traces de la clorofila, per exemple, o veure les emissions de metà, totes dues produides per fenòmens biològics.

En el treball també ha participat Michel Mayor i Didier Queloz, astronoms de la Universitat de Ginebra, que van descobrir el primer planeta al voltant d’un altre estel, 51 Pegasi, l’any 1995. Ara ja se n’han descobert més de 200 al voltant de multitud d’estels. De vegades és només un planeta al voltant d’un estel, d’altres com el cas de Gliese 581, són un grup de 3 planetes.

Xavier Bonfils, de la Universitat de Lisboa, destaca que els estels rojos de poca massa (nans rojos) són ideals per a buscar planetes menuts, tipus Terra. Com aquests rojos brillen molt poc la zona habitable està molt prop de l’estrella. Els planetes que es troben dins d’aquesta zona són molt més fàcils de detectar amb el mètode de la mesura de la velocitat radial.

El mètode pel qual s’ha descobert aquest planeta rep el nom de mètode de la mesura de la velocitat radial i és d’una subtilesa extrema. Consisteix a mesurar com el mou l’estrella, que és l’únic objecte que es veu a l’imatge astronòmica, a causa dels objectes que l’envolten. L’estrella per la seua massa atrau fortament els planetes al seu voltant. Però la força de la gravetat actua també en l’altre sentit ja que els planetes també tenen massa, encara que molt poca en comparació amb l’estrella. Així els planetes obliguen la seua estrella a ballar una mica. Un fenomen semblant ocorre en el patinatge artístic. Quan el ballarí agafa de les mans la ballina i la fa girar al seu voltant, el ballarí també oscil·la una mica.

L’estel va fent una òrbita molt menuda al voltant del centre de masses del sistema Estel-Planetes amb una velocitat molt menuda. Per al cas de l’estel Gliese 581 la velocitat detectada era de 2 a 3 metres/segon que correspon a uns 9 km/h. Acò correspon a la velocitat d’una persona caminant ràpid! Detectar aquesta velocitat a 20,5 anys llum em sembla una proesa.

Foto: Imatge artistica del sistema planetari Gliese 581. Al fons l’estrella. ESO.

Durant aquest mes es realitzaran diverses activitats relacionades amb l’astronomia a la Biblioteca Central de Gandia. L’Agrupació Astronomica de la Safor presenta una exposició, el Club de Lectura ha llegit Mariners que solquen el cel, de Vicent J. Martinez. El dijous 19 d’abril jo mateix contestaré les preguntes dels lectors i finalment el 27 d’abril l’autor mateix vindrà a comentar el seu llibre.

Les activitats de la Biblioteca Central de Gandia al voltant de l’astronomia estan llistades a continuació.

• Exposició al claustre de la Biblioteca Central

Del 13 d’abril al 4 de maig: Univers i eclipsis, a càrrec de l’Agrupació Astronòmica de la Safor. Els eclipsis de Sol del 2005 i del 2006 observats pel membres de l’Agrupació són explicats detalladament amb fotografies pròpies espectaculars. Cal no perdre-s’ho. A la web es pot veure una exposició similar prèvia de l’any 2005.

• Club de lectura: comparteix la teua lectura amb altres lectors. Adriana Serlik, poetessa i activista cultural, és la coordinadora del Club de Lectura.

Dijous 19 d’abril: Mariners que solquen el cel, de Vicent J. Martínez, Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2005. Llibre comentat per l’astrònom Enric Marco.

Lloc i hora: Saló d’Actes de la Biblioteca Central, a les 18:30 h.

• Club de lectura en veu alta: una enriquidora manera de llegir i escoltar lectures. Escoltem les paraules i també els silencis.

Divendres 27 d’abril: llegirem textos d’astronomia. Vicent J. Martínez i Enric Marco ens llegiran i parlaran sobre l’origen de l’univers i d’astronomia en general.

Lloc i hora: Saló d’Actes de la Biblioteca Central, a les 19:00 h.

Quan acabe tot ja us faré un resum de les activitats.

Foto: Recepció de la Biblioteca Central de Gandia. Autora, Adriana Serlik.

Després de tres setmanes seguides de pluja, frescor i núvols, el Sol ha començat a lluir al País Valencià. Els xiquets i docents tenen festa des del Dijous Sant i demà tornen a l’escola. Com diem la dita: Sempre plou quan no hi ha escola!!.

Alguns projectes lúdics amb els nens s’han suspés. No hem pogut anar a menjar la mona al camp, ni anar al Clot de la Font a veure com naix el riu Vedell.
Els projectes astronòmics, com els dos o tres rellotges de Sol que porte entre mans s’han hagut d’ajornar per falta de rajos de Sol que marquen les ombres. Ja en parlaré en aquest bloc quan estiguen en marxa, si el Sol ens acompanya…

Avui, dia de Sant Vicent Ferrer, patró del País Valencià, veig des de casa quatre de les torres de més de 30 metres de l’alta tensió (ací, ací i ací) que ens han posat travessant la Valldigna, malgrat les 3 manifestacions en contra.

I prepare les activitats de la setmana. Conferència a la Biblioteca de Gandia el dijous per al Club de Lectura i el divendres visita a l’Aula d’Astronomia dels xiquets de 6 anys del col·legi públic Villar Palatsi de Paterna. Els nens vindran a l’Aula d’Astronomia per endinsar-se en el món de l’astronomia i veure en directe el Sol, de manera segura, si es digna a aparéixer. Els nens d’aquestes edats són els més atents i els que fan les preguntes més intel·ligents. Així que ho passaré bé.

I per acabar podem posar la nota astronòmica. Acaben les festes de Pasqua però a tots ens mareja que cada any vagen variant de data. De vegades el dia de Pasqua cau a finals de març i d’altres cau a finals d’abril. El dia de Pasqua és mòbil.
Tot té un fons astronòmic i va lligat a la lluna plena. L’assumpte es va tractar al concili de Nicea de l’any 325. I allí es va fer una definició exacta.

Es considera diumenge de Pasqua el diumenge següent a la primera lluna plena de primavera (o siga, que caiga a partir del 21 de març, inclòs).

Com que el càlcul dels dies on cauen les llunes plenes és complicat (sense ordinador ni calendari!) existeix l’algorisme de Gauss per fer-ho més fàcil.
Podeu llegir-ho tot a l’article de Vikipèdia, aquesta vegada prou complet.

Ah! Felicitats a tots els Vicents.

Tres planetes seran visibles fàcilment al cel durant aquest mes, Venus a la posta, Saturn durant tota la nit i Júpiter a la matinada.

I el 25 d’abril, 300 anys després de la Batalla d’Almansa, la Lluna i Saturn es situaran prop un de l’altre. Casualitats còsmiques que fan bonic….

La constel·lació d’Antlia o Màquina Pneumàtica és una petita constel·lació difícil de veure des de les nostres latituds ja que sempre es troba molt baixa. A l’abril és quan la podem veure a més altura sobre l’horitzó en direcció al sud. És una constel·lació moderna ja que va ser creada cap a 1750 per l’astrònom Nicolas Louis de Lacaille quan aquest treballava a l’observatori de Bona Esperança a l’Àfrica del Sud. L’estrella més brillant és Alfa Antliae, de magnitud 4,3, és a dir tan dèbil que només la veurem amb cels foscos.  Representa la bomba d’aire amb la qual els físics dels segles XVII i XVIII treien l’aire d’un recipient hermètic per tal d’aconseguir una baixa pressió. Amb aquests experiments, Otto von Guericke va demostrar que l’aire pesa i que el so no es transmet pel buit. L’experiència més espectacular va ser quan va ajuntar dos hemisferis formant una esfera. En fer-hi el buit, 8 cavalls estirant per cada banda van ser incapaços de separar-los. La bomba pneumàtica també es feia servir amb finalitats lúdiques com, per exemple, veure què li passava a un ou o a un conill o una gallina vius dins d’una campana transparent quan es treia l’aire.
 
A la posta de Sol podrem veure Venus cap a l’oest. El dia 20 una fina lluna creixent es trobarà dalt i molt a prop d’aquest planeta. Tracteu de fer-li una foto.

Júpiter eixirà a la matinada pel al sud-est, cap a les 3:00 h. a principi de mes i cap a la 1:00 h. a finals de mes. Mart es veurà poc abans de l’eixida del Sol. El 14 d’abril la Lluna tindrà un encontre pròxim amb el planeta roig.

Saturn estarà visible a partir de les primeres hores de la nit en direcció sud. Serà el rei de les nits del mes d’abril. La nit del 25 d’abril la Lluna en quart creixent se situarà prop de Saturn com si els dos volgueren fer un homenatge als que defensaren l’antic Regne de València en la batalla d’Almansa que justament eixe dia farà 300 anys.

Aquest mes ja ha començat amb un avançament de l’hora. Ara estem dues hores per davant de l’horari solar i per consegüent els matins seran més foscos, mentre que les vesprades es faran molt més llargues.
 
La Lluna serà plena el 2 d’abril, mentre que el 10 estarà en fase de quart minvant. El dia 17 tindrem una Lluna en fase de nova. Finalment, el 24 d’abril, la Lluna presentarà l’aspecte de quart creixent.

Un treball publicat recentment per Michael Brown, el descobridor del planeta nan Eris que va resultar ser més gran que Plutó i va provocar l’eliminació d’aquest astre de la llista de planetes, ha tornat a fer una gran aportació a la comprensió de la formació del Sistema Solar.  Ell i els seus col·laboradors han estudiat el cos 2003 EL61, situat al cinturó de Kuiper, lloc on es troba també el planeta nan Plutó i han observat que és realment un cos molt estrany perquè té la forma d’un baló de rugbi, tot i que originàriament era esfèric. Ara han descobert que va ser colpejat per un altre astre fa uns 4,5 milions d’anys, en l’època en què la Terra s’estava formant. Aleshores va adquirir una forma el·líptica, amb un parell de llunes, mentre multituds de fragments de gel més menuts escaparen cap al Sistema Solar intern i fins i tot impactaren contra la Terra. 2003 EL61 està format bàsicament per gel i com que la seua òrbita és inestable s’espera que finalment caiga cap al Sistema Solar intern i passe prop de la Terra. Aleshores 2003 EL61 desenvoluparà una immensa cua com qualsevol cometa però unes 6000 vegades més brillant que el cometa Hale-Bopp que vam veure l’any 1997. Aquest espectacle,  però, serà per a una humanitat del futur, si aquesta encara existeix, ja que es produirà d’ací a uns 1000 milions d’anys.

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d’abril del 2007, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a la vostra esquena en la carta, l’Est (E) es trobarà a l’esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel. Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Figura: Mapa celeste per al mes d’abril 2007. Vàlid per al dia 1 d’abril a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.