PIULADES: els candidats i la candidata
Per més d’una raó, no sóc a Twitter. Però, de cara al 27-S, puc intentar piular, amb poca o molta delicadesa, sobre els caps de llista de les principals candidatures. Sense depassar, no cal dir, els mítics 140 caràcters.
Els caps de cartell que no tenen imatge no figuren, aclarim-ho, entre els meus preferits. Si em seguiu habitualment, us adonareu que la preferència no és ben bé ideològica…
Raül Romeva
Bon i progressista candidat que té la virtut, entre d’altres actius, que molts independentistes no haguem de triar, en un moment veritablement clau per a Catalunya, entre Mas i Junqueras…
Inés Arrimadas
Comunica adequadament i té bona presència: dos pal·liatius oportuns a l’hora de difondre, desacomplexadament, idees tòxiques.
Miquel Iceta
Agut, irònic i també sec o fins i tot amb mala llet quan convé. No és un mal candidat i sí un bon professional de la política, però el seu partit travessa -i ell és el primer que ho sap- hores massa baixes.
Lluís Rabell
Home franc i activista de principis, però contradictori i massa poc conegut. I molt deutor -amb ICV gairebé desapareguda– d’un Pablo Iglesias que, com més va, més perd pistonada…
Xavier Garcia Albiol
El millor actiu que –socarrimada la Camacho– podia tenir el partit oficial del NO a hores d’ara, sempre i quan no es passi de frenada. I sovint hi és a punt…
Antonio Baños
Sorprenent nou valor per a un sector polític i social valuós, però que, per molt que intenti armar-la, difícilment deixarà de ser minoritari.
Ramon Espadaler
Com a conseller d’Interior ha estat molt treballador, i personalment -tot i l’ombra allargada de Duran– em desperta tendresa… Però políticament, ai, Ramon!