Més sensacions HOLANDESES
Els Països Baixos -un espai relativament petit- configuren un dels llocs on hi he vist més ben resolt l’equilibri entre entorn i civilització, entre natura i cultura. El seu és un nivell de vida alt i envejable, sobretot per als qui provenim de l’Europa del sud i ens veiem sotmesos, progressivament, a les fotudes estretors actuals…
Situada en una part notòria sota el nivell del mar, el conjunt d’Holanda és un país xop d’aigua, i l’aigua, habitualment, és sinònim de riquesa, de civilització. Els famosos polders són terres guanyades al mar per tal que aquesta civilització sigui més efectiva, com una metàfora de l’esforç humà per a treure profit de la natura sense destrossar-la, en aquest cas.
El protestantisme -tot i que també hi ha molts catòlics, i força gent que declara no tenir religió- ha tornat els neerlandesos uns ciutadans pràctics, amb ganes d’anar per feina. No tan seriosos com els alemanys, s’adeqüen prou bé a l’estàndard europeu que enyorava Espriu: el d’una gent “neta, i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!”… O això és el que sembla.
De les visites que vam fer més enllà d’Amsterdam, en destacaria particularment dues: el magnífic Hortus Botanicus de Leiden [http://www.hortusleiden.nl] -el jardí botànic històricament més important d’Holanda i un dels més antics del món- i el singular hospital de foques [http://www.zeehondencreche.nl], una molt bona iniciativa animalista en un poblet situat al nord que es diu Pieterburen. I també és ben recomanable passejar -a peu o en bici- pel parc nacional Hoge Veluwe [http://www.hogeveluwe.nl], situat al centre del país, en una zona on la vegetació arbòria hi és més habitual que a d’altres bandes.
Els dies que has estat a les terres baixes has tastat formatges boníssims i has vist uns quants molins molt ben restaurats, a més de moltes indústries i diversos signes -com el gran dic Afsluitdij, de 29 quilòmetres- que expressen una modernitat sòlida, però no enfarfegosa…
Arribes d’allí, doncs, fresquet i estimulat en tants aspectes… i et trobes un país com el nostre: amb molta calor -sembla que per fi, aquest començament de setembre, l’hem començat a superar-, amb molts boscos cremats i amb molts problemes, de caire nacional, social i econòmic. O sigui que et vénen ganes de tornar a agafar l’avió cap a algun lloc com Holanda. Però els viatges, ja se sap, habitualment són massa curtes, però molt intenses, escapades.
Curtes fugides de la realitat, intenses il·lusions que resten plaents, per sort, en la nostra memòria. Vivim també plenament en la mesura que viatgem, que imaginem, que somniem… Vivim d’il·lusions i de realitats, que cal procurar que estiguin sempre ben barrejades.