A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

Memòria històrica? La dels LAIETANS!

General

Ara que es parla tant -i no sempre amb bon criteri- de la memòria històrica, també està bé que ens remuntem a la d’un dels nostres precedents antics, la tribu ibèrica dels laietans. Una gent que per a nosaltres esdevé entranyable i que habitava el territori que s’estén aproximadament des del Llobregat fins a la Tordera, i cap a l’interior per la vall del Llobregat i el Vallès, abans d’instaurar-se la romanització per aquestes terres. En aquest sentit, el poblat del Puig Castellar, situat en un turó pròxim a Santa Coloma de Gramenet, bé es mereix la vostra visita. 

La 10a. Festa Ibera era un bon estímul per tal de conèixer de prop, diumenge passat, aquest important jaciment, que té una extensió aproximada de 5.000 metres quadrats i que se situa dins el parc de la Serralada de Marina. Més concretament, al cim de l’anomenat -ben curiós, oi?- turó del Pollo, d’uns 300 metres d’alçada.

De fet, la commemoració dúra fins a aquest divendres, però ja comprenc que el marge de temps és molt just… En tot cas, qualsevol altre dia serà bo per tal que descobriu, si no el coneixíeu, el que és el jaciment ibèric més destacat dels situats a prop de Barcelona.

A tocar del colomenc barri de Singuerlín, trescar per la ruta d’accés al Puig Castellar no és gens difícil. La humitat que prové del torrent de les Bruixes assegura frescor als arbres que s’hi han anat plantant i fa que la pujada que vam fer amb la meva dona sigui, doncs, ben agradable. I el petit esforç paga la pena, ja que, un cop sigueu al poblat, dominareu el conjunt del pla de Barcelona i una part del Vallès, i la vista se us deturarà als turons veïns del Maresme.

I s’ho val, del tot, la visita al jaciment, que va ser ocupat des del segle VI abans de Crist fins a l’inici del II aC, i desocupat, sembla que sobtadament, en aquesta època. Els rastres de vida que n’han quedat formen part de la memòria històrica dels laietans, una tribu  que amb el temps va inspirar, per exemple, la Via Laietana o el ja històric rock laietà… per no parlar de la Caixa Laietana mataronina. No s’escau, doncs, que els coneguem una mica més?

El poblat del Puig Castellar és molt valorat pel gremi dels picapedrers -llegiu arqueòlegs-, però em sembla que massa desconegut per la resta de la ciutadania. Jo mateix n’havia sentit a parlar, poc o molt, feia anys, però el cas és que no hi he anat fins ara, i gràcies, sobretot, a l’amable incitació d’uns familiars que viuen a Santa Coloma. I us haig de dir que m’hi he sentit -ens hi hem sentit- molt a gust.

El mèrit que aquesta visita sigui ara factible el tenen, per començar, unes primeres excavacions arqueològiques que va efectuar, a començaments del segle XX, l’historiador Ferran de Sagarra, propietari dels terrenys i pare de Josep M. de Sagarra. Noves excavacions, a cura de l’Institut d’Estudis Catalans, van tenir lloc als anys 20, i els 50 sota la direcció del Centre Excursionista Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet.

Fins que, ara fa deu anys, el també colomenc Museu Torre Balldovina [www.minorisa.es/mtbsc] va iniciar noves actuacions arqueològiques i museístiques al poblat. Per cert que a aquest Museu -ubicat en un edifici històric que havia estat residència d’estiueug de la família Sagarra- s’hi conserven les peces del llegat d’aquells ibers laietans i ara, tot i que ells no puguin saber-ho, colomencs d’adopció. 

Així, s’han condicionat adequadament l’entorn i els accessos, s’han consolidat les estructures per tal de garantir-ne la conservació i s’ha ofert una bona proposta didàctica, però ja veureu que hi ha encara força i bona feina per fer. I és particularment interessant la reconstrucció i simulació de l’espai que ocupava la casa magatzem, que al segle III aC sembla que havia adquirit unes dimensions prou considerables per a l’època.

Engrescats en el tema, val la pena consultar, a través del Museu d’Arqueologia de Catalunya, la prou interessant i crec que motivadora Ruta dels Ibers, també en la seva vessant laietana [www.mac.es/ruta_dels_ibers/laietans.htm]. En fi, són rutes per les quals, tant des del punt de vista presencial com virtual, comences a fer i ja no pararies.

En tot cas, la memòria històrica dels laietans no sé si queda massa honorada atesa la deriva històrica d’aquest nostre -i en part dissortat- país català. Per això us convido a pujar al turó del Pollo, a passejar-vos pel Puig Castellar, a dominar enlairats la vista de Barcelona i la seva rodalia i, si en teniu un mínim de ganes, a pensar d’on venim… i cap a on anem, si és que ho sabem. 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.