LES BORGES BLANQUES, finalment conquerida
No, no sóc un guerrer de l’Edat Mitjana en lluita contra els moros, ni un bandoler del Barroc, ni un carlí del segle XIX. Però, després d’un setge molt llarg, he conquerit finalment Les Borges Blanques, la capital de les Garrigues. El que vull dir-vos és que és l’única capital de les comarques catalanes que em quedava per conèixer, i ja era hora, doncs!
Amb la meva dona, hem aprofitat la bona avinentesa de la Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra per donar un tomb per una petita ciutat que segurament no forma part dels circuïts de turisme, però que té racons plaents com la seva plaça major porticada o les adjuntes basses del parc municipal del Terrall. I disposa -això sí que és més turístic- de centres d’interès com el Parc Temàtic de l’Oli. Tot plegat, en una Catalunya situada a una distància física relativa però que als barcelonins i assimilats, des del punt de vista anímic, potser encara ens cau una mica lluny…
Les dues basses d’aigua del Terrall -amb cignes, ànecs, oques i peixos- i la verdor dels nombrosos arbres del parc deuen mitigar una mica els xafogosos estius ponentins. Aquest darrer diumenge del mes de gener, les branques, òbviament, estaven nues, però arribar a imaginar-s’ho tal com ho veiem a la fotografia costa ben poc.
El temps, certament, no acompanyava gaire -tot i que va parar de ploure-, però el caliu li posava la molta gent que prenia part en la XII Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra i 46a. Fira de les Garrigues [www.firaoli.com]. Un esdeveniment que es vivia des del parc -amb desfilada inclosa- però que era instal·lat, sobretot, a l’adjunt pavelló firal. Amb la inclusió -ben interessant- d’un saló dedicat a la prestigiosa pedra sorrenca de les Garrigues, molt lligada a la tradició de la comarca i també vinculada a referents arquitectònics de la importància de la Seu Vella de Lleida, el monestir de Poblet o la Sagrada Família.
No sé si l’oli garriguenc, com diu la propaganda local, és el millor del món. Un dels millors, segur! Vam anar provant unes quantes llesquetes ben untades i costava de triar la millor marca, perquè totes tenen un gran sabor. Finalment, vam firar-nos amb un formidable oli ecològic de La Granadella, sense filtrar i, per tant, prou dens. Les nostres amanides dels propers mesos se’n beneficiaran molt…
Les Borges Blanques és una capital comarcal que té un cert interès, però no la qualificaria ben bé d’encantadora. Com moltes poblacions de les terres de Ponent -i us confesso que no en conec tantes-, té un aspecte general potser un pèl aspre, la qual cosa deu voler dir que el gust estètic col·lectiu es pot millorar. Ja sé que tot plegat és producte de la història, el territori, l’economia, el clima, la manera de ser… però així és com ho veig, barceloní assimilat com sóc. I, a més, la comparació amb altres parts del país -i no cal dir que amb certes contrades europees- es fa inevitable.
La magnífica plaça major porticada, per exemple, guanyaria encara més si no s’hi deixessin aparcar cotxes. Faig meva aquesta oportuna observació de la Maria P., de la mateixa manera que ella comparteix amb mi que l’església parroquial de l’Assumpció, neoclàssica, no arriba a impressionar, tot i que el campanar tingui una silueta veritablement poderosa.
Fora del terme, paga la pena visitar el Parc Temàtic de l’Oli [www.turinet.net/empresa/parctematic], situat a la carretera de va de les Borges a Juneda. Tant pels continguts del seu interior com per l’interès de l’entorn -amb les oliveres mil·lenàries, les històriques premses, els arcs dels templers del segle XII, el petit salt d’aigua-, l’oli, abans de perfumar-vos la boca, us envairà la mirada i us omplirà la ment…
Ja de tornada, vam fer una descoberta fabulosa ben a prop d’Arbeca. La cosa s’ho val, i molt. Per això, us en parlaré en un pròxim post.