A la brasa i al caliu

Joan Alcaraz

BRASSENS i PUJADÓ, sempre confluents

General
El llegat d’un dels referents històrics de la chanson, Georges Brassens, es mostrava divendres passat a l’espai FNAC del Triangle barceloní. El seu ambaixador català, el cantautor i crític musical egarenc Miquel Pujadó, és el millor que el gènere arrelat a França pot tenir entre nosaltres a hores d’ara. I el concurs -oral, no ben bé musical- del benvolgut Pere Tàpies feia que el to de la convocatòria resultés encara més plaent…  

Pujadó hi presentava el darrer dels seus nombrosos discos, el doble CD Llum i Ombra, no pas el primer en què fa versions en català del mestre de Seta. Em complau, seguint una tendència prou en voga, haver contribuït com a micromecenes a què el treball sigui al carrer. Un doble disc que sona molt brassenià, justament perquè és molt pujadosià… I que vincula novament dos artistes units, des de la distància de temps i d’espai, per estrets lligams. 

Això del micromecenatge -i en aquest cas no és mitjançant Verkami- va a l’alça, i, tal com van les coses, hi anirà encara més. Té tot el sentit: l’artista ha de viure del seu talent, però no necessàriament servir-se sempre de la subvenció pública. I els que l’admiren o s’interessen pel que fa, han de poder -privadament, que no d’amagat- ajudar-lo…

A més, es tracta d’una pràctica absolutament transversal i molt democràtica. Així, a Llum i Ombra em fa goig compartir companyia amb Carles Duarte, Jordi Pujol, Maria Barbal, Joan Guitart, Dyango, Joan Josep Isern, Jordi Portabella, Carles Canut, Xavier Vinader i d’altres ciutadans i ciutadanes poc o molt coneguts… Confluència dels interessos culturals.

Ens trobem, en total, davant 45 interpretacions, ja que la capsa inclou 2 CD: l’intitulat pròpiament Llum i Ombra i el primer disc de Brassens que Pujadó ja ens havia ofert l’any olímpic del 1992: La mala herba.  

Vegem la interpretació televisiva de la picant Enriqueta: http://youtu.be/N4IQ7_IftGA. I sentim, amb una certa emoció històrica, el propi cantautor francès -i occità d’origen- a l’excel·lent Mourir pour des idéeshttp://youtu.be/PZa9PuyvvS4. Opció ben digna, però molt dura, a la que el creador i anarquista suau respon: “D’accord, mais de mort lente”… Amb un tema que Pujadó ha versionat en un altre dels seus discos brassenians, El temps no té cap importància (2002).

El Miquel, amb la desimboltura que el caracteritza i la bona veu que li coneixem, extreu uns ressons del de Seta molt consistents. I aconsegueix que se’m faci més pròxim un referent del qual n’he apreciat sempre la personalitat i la singularitat, però potser no n’he admirat tant el talent com, per exemple, en els casos de Brel, Ferré, Barbara, Moustaki… o el mateix Aznavour.

Sense que amb això vulgui dir que no hi ha talent, o, de manera més específica, consistència musical. Tal com deia Pujadó a la contraportada d’El Punt Avui de dijous passat, “hi ha gent que confon la complexitat instrumental amb la qualitat musical, i Brassens va fer unes cançons d’una manera molt simple, com a molt amb contrabaix i una segona guitarra, i això li ha donat aquesta fama de persona senzilla i ha fet que els seus discos no estiguin marcats en una època determinada”.

És un parer interessant i qualificat. En tot cas: 1) Les lletres de Brassens són habitualment bones. 2) Hi ha cançons d’ell que són valuoses en el seu conjunt. 3) La seva personalitat no deixava indiferent ningú. 4) Les versions de Pujadó convencen molt… Tot plegat, a parer meu, no és per a matrícula, però esdevé un notable alt.

  1. És vera complexitat i qualitat no van unides poden ser presents ambdues o no. La qualitat és un art difícil d’assolir i tanmateix quan és present és evident.

    Per cert dilluns 15 de juliol a les 19h.  a can VilaWeb, la seu de Barcelona al carrer Ferlandina, presentarem el poemari Gramòfon de runes i en farem un tast, na Roser Giner, en Vicent Partal i jo. M’agradaria veure’t

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.