Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (33)

En una primera lectura, el test d?ahir al matí (una cursa de deu quilòmetres a Tres Cantos) va ser un petit desastre. La referència que tenia -els 46 minuts i vint segons de Getafe, un mes abans- i que pensava millorar notòriament va resultar ser una marca notable perquè al final, després d?un gran esforç sota un sol més propi de l?agost que del novembre, vaig trigar 48 minuts i setze segons a recórrer la mateixa distància. Ara bé, m?afanyo a dir que el terreny no tenia res a veure. A Getafe era pràcticament pla, amb lleugeres ondulacions, mentre que a Tres Cantos hi havia unes pujades llarguíssimes que no s?acabaven mai. En resum, crec que, encara que el cronòmetre digui el contrari, estic més en forma que fa un mes, perquè no es pot deixar de banda un factor tan important com la inclinació del terreny. Una dada que referma el que dic: l?atleta guanyador a Getafe, una d?aquestes màquines capaç de córrer a una mitjana de tres minuts cada quilòmetre, va trigar 30 minuts i 30 segons. El de Tres Cantos, 33 minuts i 27 segons. En el primer cas, em va treure quasi setze minuts. En el segon, ni tan sols quinze. No deixa de ser un món, ja ho sé, però convé relativitzar les coses i, posats a fixar-nos en altres factors, ells acostumen a pesar, pel cap baix, vint-i-cinc o trenta quilos menys que jo.

No defalliré. Ben mirat, el meu objectiu final és fer la marató en menys de quatre hores, el que equival a un ritme de cinc minuts i quaranta segons per quilòmetre. Ahir vaig anar a quatre minuts i quaranta nou segons, un pèl més fluixet que a la cursa del mes abans (4?38??), però encara hi ha un marge important i, insisteixo, el que ha de començar a preocupar-me a partir d?ara és la resistència. Ser capaç d?anar a cinc minuts per quilòmetre durant vint quilòmetres seria un primer pas i, de fet, serà el proper objectiu. De moment, però, tinc programada una altra cursa de deu quilòmetres -el 16 de desembre a Aranjuez- i ja al gener intentaré fer el salt a la mitja marató. Avui, això sí, toca descans. M’hauria agradat fer estiraments i abdominals al gimnàs, però m’he oblidat la motxilla a casa.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

  1. Perdona, però quan he vist que t’havies deixat la motxilla he recordat aquell antic anunci que un nen es deixava els donuts, la nocilla o algun d’aquests esmorzars que segur que t’agradarien…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.