L’àngel i el dimoni de Khalil Gibran
Després de mantenir ahir al vespre una interessant discussió amb uns amics que m’asseguraven que el terme “boig” està mal emprat, que el correcte és parlar de “trastornat mental” perquè la paraula boig en sí mateixa no concreta res (semblaven convençuts que trastornat mental sí que concreta molt), rellegeixo alguns fragments del llibre El boig del filòsof libanès Khalil Gibran (1883-1931). D’entre l’enormitat d’idees interessants i quasi antagòniques, m’agradaria reproduir aquí un apunt molt curt, El nou plaer, que pot servir per satiritzar discussions casolanes o d’abast planetari:
“Ahir vaig descobrir un nou plaer i, mentre l’assaboria per primera vegada, van arribar a casa un àngel i un dimoni. En trobar-se a la porta van començar a discutir sobre el plaer que acabava de descobrir. Un d’ells cridava: És un pecat! I l’altre assegurava, en el mateix to: És una virtut!”.
Tot té dues o més cares, no hi ha dubte. Ahir a la nit, a les escales d’un local nocturn molt conegut, vaig veure una noia asseguda entre dos homes. Mentre una de les seves galtes empal·lidia, l’altra es ruboritzava.