El cel d’agost

La imatge representa un mapa del cel nocturn del dia 1 d’agost de 2005, a les 23:30 hores (hora oficial), que pot ser utilitzat per a l’observació. Només cal sostindre’l dalt del cap amb la part inferior en direcció al Sud (S). Així tindreu el Nord (N) a les vostres espatles en la carta, l’Est (E) es trobarà a la vostra esquerra i l’Oest (O) a la dreta. Aleshores veureu com les estrelles del mapa es corresponen amb les del cel.

Aquest planisferi també pot servir-vos durant tot el mes. Només caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Així aquesta carta serà correcta igualment per al dia 15 a les 22:30 hores i per al dia 30 a les 21:30 hores.

Ja entrats de ple a l’estiu hem de destacar la presència de la constel·lació de l’Escorpí. Aquesta és allargassada, es troba sobre l’horitzó sud i sempre apareix molt baixa a les nostres latituds. En aquesta zona del cel hi ha multitud de sistemes estel·lars binaris i nebuloses, ja que la travessa la Via Làctia.
Mitològicament l’Escorpí està relacionat amb el gegant Orió, el caçador encarregat d’alliberar el món de les bèsties. L’Escorpí el va atacar amb el seu fibló per ordre de Gaia, potser instigat per Apol·lo, temorenc que Orió es relacionara amb la seua germana Artemis. Orió i l’Escorpí, com dos enemics, s’han situat de forma oposada en el cel. Quan un ix per l’horitzó est, l’altre s’amaga per l’oest.
L’estel més lluminós de la constel·lació és Antares (alfa Scorpii). Del seu color rogenc li ve el seu nom que significa el rival de Mart, planeta conegut també pel seu acusat color roig. Realment Antares és un gegant roig, immens estel que si el situàrem al centre del nostre sistema solar, la seua superfície arribaria a l’òrbita de Júpiter. Es troba a 604 anys-llum de la Terra.

Poc després de la posta del Sol continuarem veient els planetes Venus i Júpiter, cada vegada més prop de l’horitzó oest. El dia 9 d’agost veurem una lluna creixent de 4 dies entre els dos planetes. Els següents dies es veuran alineats la Lluna, Júpiter i Venus. Cap al final de mes Venus i Júpiter ja hauran desaparegut davall de l’horitzó poc després de la posta del Sol.

De bon matí, s’observarà molt bé el planeta Mart en l’horitzó est, que anirà augmentant la seua altura cada dia. Els primers dies d’agost ja podrem veure eixir Saturn uns minuts abans del Sol. Cap al dia 10 Mercuri es podrà veure molt prop de Sol. Aquest anirà aproximant-se a Saturn fins assolir una distància mínima de 5,5 graus el dia 18 d’agost.

Cal destacar, com tots els mesos d’agost, la pluja d’estels de les Perseides, que són restes del cometa Swift-Tuttle que recull la Terra en el desplaçament al llarg de la seua òrbita. El moment culminant de la pluja ocorre la matinada del 12 d’agost. En eixir per l’horitzó est la constel·lació de Perseu, cap a la 1 de la matinada (1:00 del 12 d’agost) i fins l’eixida del Sol, arriben a nosaltres els meteors de la pluja. Estireu-vos en la platja, lluny de llums, cosa difícil a la Safor, i amb paciència en caçareu unes quantes desenes.

La Lluna es trobarà en lluna nova el dia 5, en quart creixent el 13, mentre que el 19 d’agost estarà en fase de lluna plena. Finalment el 26 d’agost la Lluna presentarà l’aspecte de quart minvant.

L’esdeveniment destacat del mes de juliol ha estat l’arribada de la sonda Deep Impact de la Nasa al cometa Tempel 1. Aquest, com tots els cometes, està format per un conglomerat de gels, pols i roques. En les proximitats del Sol els gels superficials es descongelen passant a gas i formant una atmosfera i una cua. L’interior, però, no és conegut. El propòsit d’aquesta sonda ha estat estudiar-lo mitjançant el llançament i l’impacte sobre el cometa d’una espècie de míssil d’un 350 kg de massa. El dia 4 de juliol passat l’acció va ser tot un èxit: aconseguí fer un cràter de la grandària d’un camp de futbol a la massa del cometa. D’aquest van eixir gran quantitat de materials que van ser analitzats pels instruments de la Deep Impact, pel telescopi espacial Hubble en òrbita i per nombrosos observatoris terrestres. Els materials dels cometes són molt interessants d’estudiar ja que no han estat alterats des del naixement del sistema solar i ens poden donar molta informació de com era el nostre entorn en l’època que es va formar la Terra i els altres planetes.

Que tingueu unes bones observacions.

Figura: Mapa celeste per al mes d’agost. Vàlid per al dia 1 d’agost a les 23:30 hores. Per a utilitzar-lo altres dies caldrà restar 4 minuts per dia de l’hora d’observació indicada. Gràfic del programa Cartes du Ciel.