Josep Pastells

Ho escrivia l’altre dia Luis Antonio de Villena en referir-se a l’últim llibre de Sandro Penna (1906-1977) editat per Lumen. I no és una imatge desencertada, perquè el que sobresurt al final és el seu bon ús d’una poesia tancada però gens hermètica, que sovint li serveix per descriure la bellesa d’adolescents i nois púbers, d’amors tan purs com clandestins, inevitablement fugaços.