Odi
Publicat el 30 de desembre de 2009 per giusepe
T’odio siguis on siguis.
Odio els teus ulls,
els teus llavis,
el record i l’oblit.
Odio que sempre
siguis tan feliç,
que cada sessió de sexe
sembli la primera
però també l’última.
Odio que siguis tan maca
i també tot el que toques,
tot el que tens, tot el que ets.
Odio aquest somriure deliciós
quan m’escorro a la teva boca.
I t’odio, amor meu,
perquè no puc
deixar d’estimar-te.
Publicat dins de MÉS O MENYS POÈTIC | Deixa un comentari
Típic de la influència mediàtica espanyola ‘progre de autoestima’ moderna quan diuen ‘te quiero i me da igual que te den por el culo, no me importa nada te amo igual’.