No m’ho puc creure
Publicat el 15 de novembre de 2006 per giusepe
Et llançaré al món,
al mar, al precipici.
Vull que la teva llum
ho il.lumini tot.
Així sabré que ets pura,
que ets eterna,
que ets de debò.
Nua davant meu,
amb un cos magnífic,
fred i serè,
em toques l’ànima
i no puc creure’m
que et pogués sentir.
Publicat dins de MÉS O MENYS POÈTIC | Deixa un comentari
però també un pèl escèptic, potser inquietant.