L’il.lusionista: amor, paràboles i, és clar, il.lusions
Publicat el 18 de novembre de 2006 per giusepe
Tot i que se suposa que és una pel.lícula per adults, l’he anat a veure amb el meu fill Pol, de nou anys, i li ha agradat força. A la seva edat és lògic que li puguin agradar coses que a mi no m’acaben de fer el pes. La veritat és que m’ha decebut una mica, no pas per Paul Giamatti, ni Edward Norton, ni tampoc per Jessica Biel, molt maca a pesar de ser poc expressiva. M’ha decebut perquè en molts moments tenia ganes de badallar: la història es deixa dur per la inèrcia i acaba sent poc més que un conte amarg en què mai no acabes de tenir clar si t’estan prenent el pèl. De tota manera, no em sembla una mala elecció per passar l’estona, sense més pretensions.
Publicat dins de VA DE CINE | Deixa un comentari
Les pretencions o és tenen o s’adopten.