Josep Pastells

Sospirs nocturns entre les fulles,
foscor quasi absoluta,
un crit, un nom.
No existiries
si jo no et somiés
dia sí, nit també.
Fràgil, breu,
però carregada
de tendresa i petons.
M’encens la passió,
m’equilibres,
m’arrenques paraules
de discutible agudesa
mentre entro al teu cos
jove i expert.
Et dec la nit,
i també el dia:
tots els instants
d’aquest plaer.