Fràgil, breu
Publicat el 16 de juliol de 2006 per giusepe
Sospirs nocturns entre les fulles,
foscor quasi absoluta,
un crit, un nom.
No existiries
si jo no et somiés
dia sí, nit també.
Fràgil, breu,
però carregada
de tendresa i petons.
M’encens la passió,
m’equilibres,
m’arrenques paraules
de discutible agudesa
mentre entro al teu cos
jove i expert.
Et dec la nit,
i també el dia:
tots els instants
d’aquest plaer.
Publicat dins de MÉS O MENYS POÈTIC | Deixa un comentari