Josep Pastells

El filòsof i teòleg Francesc Torralba, professor de la Universitat Ramon Llull, ho explica amb aquestes paraules:

“El magisteri oral és molt superior al magisteri escrit. El mestratge directe i emfàtic a través de la paraula, el contacte diari, la presència viva, el rostre a rostre, la comunicació espontània entre mestre i deixeble, superen amb escreix el pla de l´escriptura. És diferent analitzar un text a distància que submergir-se en les entranyes d´un pensament viu que hom ha palpat amb les seves pròpies mans i que ha sentit expressar-lo en boca del mestre. L´alè del mestre és insubstituïble…”.

“La novel.la d’introspecció significa, al cap i a la fi, la llibertat de viure i conèixer sense fronteres, on la censura és nul.la”.

Potser per aquest motiu, dic jo, la poètica de la novel.la d’introspecció està sotmesa a interrogants permanents. És com si la llei de l’escriptor consistís en la mobilitat, en una dinàmica permanent que gaudeix de la falta absoluta de restriccions.

Last blues, to be read some day

Era sólo un galanteo,

seguramente lo sabías-

alguien fue herido

hace mucho tiempo.

Todo está igual,

el tiempo ha pasado-

un día llegaste,

un día morirás.

Alguien murió

hace mucho tiempo-

alguien que intentó,

pero no supo.