Arriba un moment a la vida en què, per fi, sentim que respirem amb naturalitat. Benvingut, .cat!
Arriba un moment a la vida en què, per fi, sentim que respirem amb naturalitat. Benvingut, .cat!
Arriba un moment a la vida en què, per fi, sentim que respirem amb naturalitat. Benvingut, .cat!
El món és cada cop més petit, però no sabem res de nosaltres: el que vivim mor cap endins
Fins quan estarem instal.lats en l’esperança dels que no esperen res?
Sospira la nit entre les fulles, teus i per a tu són els sons que la foscor em clava amb el seu ventre agut
La veu que recita parla a l’univers amb les portes obertes. Ho porta tot al punt on el poema segueix a l’espera
M’aturo davant del mirall per mirar-me als ulls. Amb atenció i silenci, fixant-me bé en els detalls. I no entenc res
No t’enganyis: l’amor és possible. Tant li fa que tu no el sentis. Hi ha testimonis que afirmen haver embogit
Quan sorgeix l’emoció de l’infinit? Quan dos miralls s’enfronten i s’obliguen a reflectir-se indefinidament
Néixer a la paraula és com morir. L’eco d’un crit és l’ensurt d’haver-lo fet amb la nua evocació de veus més fondes
El fracàs genera l’alegria dels enemics i de molts que es diuen amics; els simpàtics fracassats són la riota de tothom
Pregunta-reflexió (en clau estatutària, per variar): on s’enforteix, la nostra intel.ligència? No als cranis, sinó a les ferides
El conformisme està tan estès que qualsevol crítica als habituals i monopolitzats punts de vista és titllada de nihilista