Haurem de fer com el capità Alegria, que havia d’elegir entre guanyar una guerra o conquerir un cementiri?
El triomf d’allò invisible no ofereix espectacle, però el que es pot veure guanya notorietat fins i tot amb la derrota
La poesia no pot valdre’s de metàfores gastades i barates, però sí que li cal un punt d’ironia per recrear la realitat
Intel.ligència, emoció, intuïció… la poesia sol nodrir-se de camps que van més enllà del coneixement lògic i la reflexió
Fa fred, als somnis? El cos fa un gest impacient que inventa una ciutat
Plou: un tatuatge fugaç a la teva pell, una contrassenya per als meus llavis bruts de paraules que avui renta l’aigua
Potser no hi ha penombra, només un eco absolut, una veu tancada per les ombres de l’ànima que ens fa existir
La realitat és un termòmetre, un gronxador sorprenent que grata la pell de l’incendi
Voldria insinuar el perfil del que se’ns escapa fos i arrossegat per un torrent de fressa
Ràbia que flueix, addicció serena, ironia a dojo i prou expectatives per assolir una plàcida malenconia. La literatura és això
L’escriptura pot donar sentit a l’existència desconcentrada, a l’interior masegat pels brutals espectres de la superficialitat.