Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (76)

Som el que arribem a dir-nos, sí, però també el que aconseguim callar i mantenim com una promesa o un misteri.

Jo també t’estimo (31)

 

No sé quant de temps va passar fins que vaig rebre la trucada del detectiu, podrien ser hores o setmanes. El que sí recordo és que va coincidir amb el moment en què la primera llum del matí entrava per una escletxa de la finestra. Llavors em vaig arrossegar fins el lavabo i vaig entrar vestida a la banyera. De què us estranyeu? L’aigua freda va començar a calmar-me i al cap d’una estona vaig recordar que estava esperant una trucada i que el mòbil havia sonat tres o quatre vegades, o això creia.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.