Un repte, potser un destí (134)
La Chacón (PSOE, no?) crida “Viva España” i “Viva el rey” i algú s’escandalitza. Josu Erkoreka (PNV) reclama “voluntat política per mullar-se” i cercar les bases polítiques que permetin desbloquejar la situació basca. Artur Mas (CiU) retreu a Montilla que vagi a remolc de l’Executiu central i Ridao (ERC) lamenta el retorn al felipisme de Zapatero. Mentrestant, els que esperen que tard o d’hora plogui segur que acabaran satisfets i els que aspiren a que Espanya sigui un país veí semblen condemnats a una frustració perllongada.
No parlo quasi mai de política. I ara tampoc. Només era una panoràmica apressada, cinc apunts fugaços que em serveixen per introduir-me en mi mateix, és a dir, en les meves cabòries. I què em preocupa, ara mateix? A més dels problemes d’esquena de la Inés, la rebel.lia de la Rebeca, la dinàmica esportiva d’en Pol i l’Ivan i, per descomptat, el benestar de la meva família i els meus amics, em preocupa, hauré de sincerar-me d’una vegada, que només falten dotze dies per a la marató. He posat tot l’interès del món en un programa que hauria de permetre’m acabar la prova i, si tot va bé, en quatre horetes o una mica menys, però comença a obsessionar-me la possibilitat de no aconseguir-ho. I què?, preguntareu. En realitat no té cap importància, el que faci a la marató. Però és un projecte personal, un repte, potser un destí, ho estic repetint des de fa 133 posts, i és fins a cert punt lògic que em neguitegi, que tingui dubtes.
Res, reflexions recurrents. I la solució és ben fàcil: continuar entrenant. Després dels vint quilòmetres del diumenge (l’últim rodatge llarg abans de la cita), avui toquen 65 minuts suaus i demà un test molt important: dues sèries de 6.000. La primera, al ritme de marató. La segona, al límit. Objectius: la primera en 30′ i la segona en 26’42”. Alguns experts afirmen que aquest test em servirà per fer-me una idea del temps que puc fer a la marató, del ritme màxim al que puc anar. Pot ser, però tinc molt clar que l’única prova vàlida, l’autèntica i definitiva, serà el dia 27.
Mestissatge, il.lusió, records… Crec que és bo obrir les portes, deixar-se influir i no perdre la qualitat. fer exercicis d’intel.ligència, no d’humilitat.