Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (126)

Publicat el 2 d'abril de 2008 per giusepe

Aquest migdia, com de costum, m’he dirigit a la feina en sortir del gimnàs, on només he anat a dutxar-me després de fer sis sèries de 1.000 metres. He trucat al porter electrònic i, com quasi sempre, m’ha respost la Maria.

– Sí?

– Sóc en Josep.

La porta no s’ha obert. He insistit fins a a tres vegades, però res. Al final ha sortit al balcó i m’ha preguntat:

– No portes la clau?

– No. Baixa a obrir-me, sisplau.

Ha baixat i res, la porta no s’obria. Ha tingut la brillant idea de tirar-me la clau des del balcó, a veure si s’obria des de fora. Res.

– Què fem? -m’ha preguntat.

– No sé, trucar un serraller?

– Sense el permís del director?

– I si truquem el director?

Ha entrat cap a dins i mig minut després ha sortit per dir-me:

– No contesta

Just en aquell moment ha aparegut una companya i després tres o quatre més. Al cap de deu minuts érem vuit ó deu persones.

– Maria, truca un serraller! -cridàvem tots.

– No sense el director -insistia ella.

Però la Maria no estava sola, allà a dins. També hi havia la Gemma i en David, l’Eva i en Hans. Algun d’ells ha tret el cap encuriosit i li cridàvem:

– Truca un serraller, troba el director!

Llavors algú ha dit:

– Espereu, en Ralph és a punt d’arribar.

En Ralph és el manetes, el que repara totes les avaries. Ell obriria la porta segur. Tothom estava molt impacient i jo, que encara no havia dinat, furiós, però procurava contenir-me. El nostre grup era cada cop més nombrós i començàvem a atraure l’atenció de la gent que portava els nens a l’escola del davant, de les persones que esperaven que obrís el súper del costat.

Per fi, al cap d’un quart d’hora, ha arribat en Ralph. Sense pensar-s’ho dues vegades s’ha dirigit cap a la porta amb una clau a la mà.

– No s’obre -ha dit.

Després, sense cap mena de contenció, ha començat a empènyer-la, primer amb una certa suavitat i després amb totes les seves forces.

– No s’obre! -bramava.

La porta es movia amb cada escomesa però, efectivament, no ens deixava passar . Finalment, en Ralph ha cridat:

– Maria!

– Què?

– Truca un serraller!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.