Un repte, potser un destí (120)
Publicat el 24 de març de 2008 per giusepe
Tres tiberis impressionants en tres dies consecutius -a San Martí Vell, Sant Esteve de Llémena i Brunyola- podrien ser un dels resums dels dies passats a Girona en companyia de la família. Tres àpats excessius que, per fortuna, o més ben dit per efecte de l’entrenament, no han conduït a un increment de pes intolerable.
Ahir vaig fer un rodatge de 34 quilòmetres per la via del Carrilet, entre la Creueta i el municipi de Llagostera. M’ho vaig agafar amb molta calma (tres hores i nou minuts!), però les sensacions no són dolentes. Fins i tot vaig tenir l’oportunitat d’esprintar amb un estruç blanc que va desafiar-me des del darrere d’una tanca.
Publicat dins de UN REPTE, POTSER UN DESTÍ | Deixa un comentari
és un animal perillós… No t’has plantejat l’opció de fer-ne un bistec? Diuen que és molt nutritiu