Solitud i ambició
Publicat el 26 de novembre de 2005 per giusepe
Un poema no es pot
escriure si no torno
a recollir les llàgrimes
vessades on
els meus ulls són el rellotge de sorra
de l’eternitat.
Jo,
tan solitari,
una mica més i seré univers.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari