Josep Pastells

Deia Bauçà que la memòria
no serveix per recordar els fets,
sinó per mantenir el contacte.
Això o alguna cosa per l’estil,
deia Bauçà,
però recordo bé
que parlava de desori,
de la tribu que ens ve a dir
què i no què,
de l’interès propi
que queda en segon terme.
Malgrat tot, tinc ben presents
els teus peus
sobre la sorra d’Empúries,
aquell somriure verd 
i els xisclets d’alegria
compassats
amb el ritme de les ones.
Dues o tres hores d’un furor
col·lectiu només en part:
l’esclat de dos jos
entusiasmats
amb la idea de
ser un sol,
potser immortal.