Josep Pastells

L’Alícia ja m’havia advertit que aquesta pel.lícula, dirigida per Tony Richardson fa quaranta-quatre anys i enquadrada dins del Free Cinema anglès, presentava algunes semblances amb la Nouvelle Vague. És cert, però mentre Godard, Truffaut, Resnais i companyia acostumen a centrar-se en els conflictes de la burgesia, aquesta obra s’endinsa en la problemàtica d’un barri obrer marginal ple de joves que detesten el lloc on els ha tocat viure. Magnífica interpretació de Tom Couternay, qui es posa en la pell d’un petit delinqüent que després d’ingressar en una mena de reformatori es veu sotmès a  mètodes educatius obsolets que, més que la reintegració en una societat on de fet cap dels interns no ha pogut integrar-se mai, sembla perseguir la repressió. Per sort per a ell, el protagonista té unes notables qualitats com a corredor de fons que, a més de desfogar bona part de la ràbia i frustració acumulades, li permeten pujar graons en l’escala penitenciària. Però un rebel autèntic sempre serà un rebel, com demostra amb l’inoblidable gest teatral amb què finalitza el film. Excel.lent, de debò.