Josep Pastells

L’Espai Cultural Montbarri de Montornès del Vallès passarà a la història per ser el primer indret on s’ha representat una peça teatral basada en una obra —en aquest cas un microrelat: Nus— de l’escriptora gironina Esther Blanco Ribot. L’escenificació, que va anar a càrrec d’alumnes de l’Aula de Teatre de Montornès, es va dur a terme dijous al vespre amb motiu del lliurament del V Premi Font de Santa Caterina de Microcontes.

Veient la foto, i sobretot llegint-vos el microrelat que transcric a continuació amb el permís de l’autora, us podeu fer una idea força aproximada de l’efectiva posada en escena de l’obra de l’Esther, mereixedora del premi en l’edició anterior. El microrelat ja és bo, però en veure’l representat amb tanta solvència em va semblar encara millor.
 

Nus

Sento la clau al pany. S’enferritja. No he passat la balda! Joan estossega. Va cuit. Sempre hi va. Entra. Suo molt. Nua i paralitzada pel terror escolto com grinyolen les xarneres de l’habitació dels nens. Dormen, ells rai… Els fa un petó? Tanca. Camina insegur pel passadís. Empassega amb el sabater. Tot és tan previsible! Ara és al lavabo. Al de cortesia. Em fa l’efecte que des del meu patíbul ensumo el pixum fètid de cervesa. Fa ombra a l’escletxa de sota de la porta del nostre dormitori. El cor m’explotarà. Per què no ho he aturat abans? Tenir aquest home aquí és del tot suïcida. La maleïda rotija l’ennuega. Se seu als peus del llit per descordar-se les Tod’s. Les rebot contra el sòcol. Malaguanyades! Tinc tots els músculs engarrotats. Si em moc per desentumir-me sabrà que estic desperta. No em convé. Gens. Noto el fregadís de la roba mentre es despulla. La llença a terra. En picar-hi, la sivella del cinturó fa una fressa metàl·lica que m’esmussa. S’estira, nu, sobre del llit. Volta cap aquí, volta cap allà. Que s’aturi, si us plau!

Tres quarts d’hora més tard, quan els ronquets ja són eixordadors, a les enfosques, acompanyo Pere a l’entrada. Ja s’havia adormit. També nu, sota del llit.