Setembre arriba dijous, i aviat sabrem si aquest és un any en què, definitivament, s’assecarà el fruit escandalós del desig
No hi ha vida, ni en el lloc més recòndit, que no tremoli en descobrir que ha seguit un camí que no condueix enlloc
Quan el present ocupa massa espai és fàcil oblidar què eres i no pensar què seràs; l’urgent és viure, enfonsar-se en l’ara
Per què, per molt que passin els anys, el retorn a la feina continua sent equiparable a pujar en bici al Tourmalet?
No n’hi ha prou amb haver estimat molt, fins al fons. Abans que el llum s’apagui cal escriure. Escriure, simplement escriure
L’estiu és com un túnel de llum en què la vida està de pas. Potser somio amb el fred mentre no paro de suar?
El secret del mar (diu l’ebri nocturn) no pot ser més clar: l’aigua; l’element vital -afegeixo- i cada cop més valorat, espero
Per què cada cop em fa més mandra tot? Per què permeto que el calor em domini fins aquest punt?
Lamento dir-ho, però el millor del curs d’estiu sobre periodisme que estic fent a Cubas de la Sagra són els donuts de l’esmorzar
Avui he anat a un curs d’estiu sobre el periodisme com a formador d’opinió; l’ordre inicial ha desembocat en un guirigall
Aquest migdia, a Madrid, tothom estava pendent de Singapur. La tristesa posterior em fa preguntar: tan greu és, perdre els Jocs?
Com més sovintegen les discussions, menys important és el motiu i més alt el mur que ens separa. Parlem-ne?
Un dels meus grans somnis és que, algun dia, tot em deixi de semblar un déjà vu constant