Josep Pastells

Un company de feina està preocupat perquè acaben de presentar un projecte per fer un petit aeroport al poble on viu, una mena d?aeròdrom per a executius, força a prop de Madrid però en plena natura. Tem que les avionetes passin por sobre de casa seva i trenquin la placidesa d?una llar on, segons afirma, és fàcil escoltar el cant de les granotes.

Aquest matí, per raons que no vénen el cas, he arribat molt d?hora a la redacció. No hi havia ningú, però tampoc es pot dir que hi hagués silenci. La fressa dels aparells (ordinadors, escàners, fotocopiadora…) i la que provenia del carrer (cotxes i, sobretot, operaris i trepants de l?obra del costat) conformaven un so tan coral com polifònic que, segur que el meu company hi estaria d?acord, no deixaria sentir ja no el cant d?una granota, sinó el mugit d?un bou. A partir d?avui, mentre corri intentaré fer un exercici addicional: escoltar els sons que m?envolten, a veure si puc distingir algun ocell entre el brogit del trànsit.