Un repte, potser un destí (122)
Passada la Setmana Santa, em vaig proposar menjar una mica millor i, en certa forma, ho estic aconseguint. Aquest matí, per exemple, he esmorzat sis barretes de cereals amb un litre i mig de beguda isotònica i, poc després, tres plàtans. Força equilibrat, no? El problema és que després, fa pocs minuts, m’ha vingut gana i he baixat al súper que tenim sota el diari per comprar una caixa de xocolatines, crec que n’hi havia deu, i me n’he cruspit set mentre bevia una coca-cola. Zero, això sí. Sort que d’aquí a una estona aniré al gimnàs, i també sort que a les set del matí he corregut una horeta. A més, per dinar només tinc planejat menjar-me un entrepà de tonyina amb formatge. I les tres xocolatines que han sobrat… també. I potser una mandarina que tinc en un calaix, ja veurem.
Vols un consell?
Oblida les barretes de cereasl, engreixen.
Esmorça un bon entrepà o un parell de iogurts, si vols amb sucre o mel.
Dina bé, una amanida, un plat (pasta, carn, pollastre, peix o verdura), sols un plat, i de postres, fruita, molta fruita.
Per sopar verdura si no l’has dinada, o qualsevol dels altres, un sol plat.
el “zero” de la cocacola es refereix al quocient intelectual que t’atorguen, potser no porta sucre, però engreixa, si el diumenge vols una llauna de cocalcola, preferible que no ho facis, que sigui la clàsica, ni diet, ni zero, ni light, són pitjors, molt pitjors.
I la norma d’or: Un dia és un dia, sempre i quan hagi passat un mès des de l’anterior, sinò acabaran sent tots els dies un dia.
Les xocolatines una per setmana, si és que no has begut cocacola.