Josep Pastells

No demanar res, no voler res
que no sigui la teva esquena
de sorra, la sang dels teus petons,
la certesa que continuarem
creant el nostre món.
Poca cosa, potser,
però amb la força
del cor suspès
en una dansa
sense ordre ni temps,
amb l’esperit
del cervell atabalat
pels fulls d’un calendari pervers.
I el cas és que no puc aturar
aquest viatge sense rumb:
passió i gosadia són
conseqüències naturals
de seguir la brúixola del desig.