Josep Pastells

El teu sexe és un cercle perfecte,
tancat, concèntric: no en vull sortir.
Reclamo els paisatges del teu cos,
plens de mars i marees, de turons suaus,
de vents i tramuntanes que, inevitablement,
generen minuts de luxúria sense fre.
Vull que gemeguis molta estona,
no importa que allà fora tot siguin ombres
ni que s’enfonsi el món.
I m’és igual que la història s’embruti
o que ens duguem vint anys.
Aquesta intimitat d’hivern és tan sincera
com la carn que ens atrapa i uneix.
T’he pervertit, sí, i exiliats a l’infern
acabarem de transgredir les lleis de l’univers.