El setè cel (quatre apunts sobre els somnis i l’atenció)
Publicat el 6 de gener de 2006 per giusepe
Algú somia arraulit, atent a captar la veu d’altres mons.
Estirat al sofà, en un quinzè pis amb vistes horribles.
Visualitza una tortuga centenària; es desplaça lentament cap a la mort.
Però ell té ganes de viure, simplement viure, tal com està,
ni un instant fora de l’instant.
De sobte desperta: s’adona que algú el mira amb prismàtics.
Què cony tafaneja,
a través del seu pany, en casa aliena?
Publicat dins de MÉS O MENYS POÈTIC | Deixa un comentari
Els poetes tenen cent vegades millor sentit que els filòsofs. Cercant la bellesa troben més veritat que ells.
El món, un mocador.