Josep Pastells

Has tornat a deixar el llum encès

sense preveure la sorpresa dels meus ulls.

Ho has fet, n’estic segur,

amb la maquinària fidel que és el costum,

sense adonar-te que em despertaves

i m’empenyies a escriure’t això.

Avui portaves el silenci al gest i la mirada;

malgrat moure’t al ritme d’un bon dia,

et cremava el secret diari dels olors perduts.

Confio que a la nit tornis a sentir-te bé,

lliure com l’horitzó,

resistint-te

com sempre

al pes de la rutina.