Josep Pastells

però tots coneixem microclimes que semblen estimular la concentració de gent interessant, llocs amb la màgia precisa per reunir éssers humans que valguin la pena. I ara ja no sé si podré sobreviure lluny de Bakhtapur, Siding i Pokara, en una realitat que no contingui aquells ulls foscos i oblics, portadors de mirades, silencis i complicitats que res tenen a veure amb el caos que m’envolta.