Manuel Gómez homenatja Gary Moore
El guitarrista càntabre Manuel Gómez (1961), resident des de fa uns anys a Yuncos (Toledo) i amic meu des que vam coincidir a El Iceberg, porta ja unes quantes hores homenatjant el gran Gary Moore, que va morir ahir a Estepona i és un dels millors guitarristes que ha donat el rock. Manolo, la seva dona Pilar i el seu fill Jorge escolten des d’ahir a la nit la discografia sencera de Moore, quaranta-nou discos que confirmen la categoria del músic irlandès.
Prop de trenta hores sense dormir són moltes hores, però Manolo i la seva família han decidit continuar l’homenatge durant la resta de la setmana. “Ni tele ni hòsties, mirarem tots els vídeos de Gary Moore, que són molts i tots increïbles”, afirma el guitarrista de Santander. Tanta veneració té motius musicals, per descomptat, però també personals. Manolo i la seva família van tenir l’oportunitat de conèixer Mooore quan Jorge va passar una temporada a Irlanda del Nord.
“Hospitalitat brutal”
“Es va portar molt bé amb nosaltres. Ens vam fer amics i ens va mostrar Belfast i els voltants durant uns caps de setmana que mai no oblidarem. La seva hospitalitat va ser brutal”, recorda Manolo.
Una discografia espectacular
Entre els vinils en què apareix Gary Moore també hi figuren els que va fer amb Skid Row, Coloseum, Greg Lake i BMM. La seva música sonarà encara moltes hores a Yuncos, però també a moltíssims racons del planeta.
“Sempre entre nosaltres”
De guitarrista a guitarrista, Manolo s’acomiada així de Moore, amb un comiat que de fet no és un comiat: “Siguis on siguis, Gary, la meva família et tindrà sempre entre nosaltres. Continua sobrevolant els camps de l’est de Belfast, mestre i amic”.