Josep Pastells

Bon dia, Guus, gràcies per atendre’m. M’he fet passar per Pep Guardiola perquè agafessis el telèfon. Espero que em perdonis i que també em disculpis el meu paupèrrim anglès, però ja veuràs que de seguida ens entendrem. Sí, ja sé que ara mateix estàs fotut per la derrota d’ahir amb el Barça (quin golàs d’Iniesta, però, eh!) i que potser ni se t’ha passat pel cap la possibilitat de canviar de porter, però et truco perquè sé que tard o d’hora hi pensaràs i és molt possible que encara no em coneguis. De fet, en el món de futbol no em coneix quasi ningú, perquè ja fa uns quants anys que vaig penjar els guants -devia ser, si no ho recordo malament, a quart de primària, l’antiga EGB- i fins avui no m’havia plantejat provar-ho de nou. No, no, no és cap broma. Ara t’ho explico.

Que per què m’hauries de fitxar? D’entrada, i potser la raó més important, et garanteixo el mateix rendiment que Cech sota els pals. El mateix rendiment d’ahir a Stamford Bridge, quan vaig sentir en diverses ocasions que és un dels tres millors porters del món. De debò que jo ho hauria fet igual de bé que ell, Guus, no ho dubtis més. Admeto que no vaig veure el partit, perquè just a aquella hora anava amb cotxe, però sí que l’escoltava per ràdio i em consta que el Barça no va xutar ni una vegada entre els tres pals. Fins que, en temps de descompte, va arribar el gol d’Iniesta, és clar. L’únic xut que anava a dins i Cech no va poder aturar-lo. No el culpo pas, eh; jo hauria fet el mateix, suposo, o potser l’hauria parat, qui sap. És per això que et demano una oportunitat, Hiddink! Vinga, home, que no perds res per provar-ho. Al contrari, perquè tothom deixarà de preguntar-se per què el vostre porter du casc. Jo, com a molt, duré gorra els dies que faci molt de sol. Què dius, que no t’entenc bé?, que si arribo a jugar ahir el Barça hauria marcat trenta gols?, que en veure’m a mi a la porteria en lloc de Cech s’haurien limitat a xutar entre els tres pals amb la certesa quasi absoluta que farien gol?, que les meves passades no arribarien ni a mig camp? Sisplau, Guus, no crec que em mereixi aquesta manca de confianca. Al capdavall només et demano… Guus?, Guus?

Els experts asseguren que es tracta de la nova revolució al ciberespai, que transformarà la recerca d’informació a internet. També diuen que tindrà un impacte equiparable o superior al de Google, perquè en lloc de remetre’ns a enllaços respondrà directament les preguntes dels usuaris. No disposa pas d’un gran llistat de respostes, però és capaç de calcular-les a partir d’una sèrie de bases de dades i d’algoritmes. Parlo de Wolfram Alpha, el nou invent del prestigiós científic britànic Stephen Wolfram, conegut per ser l’autor del programa de càlcul Mathematica, una eina de referència en el camp de la programació. Aquest motor de recerca començarà a funcionar aquest mateix mes a la direcció www.wolframaplha.com.

Wolfram, que la setmana passada va presentar el seu projecte a la Universitat de Harvard, ha explicat que la gran innovació d’aquest programa és la capacitat de respondre preguntes concretes d’immediat. Un cop formulada la qüestió, l’eina calcula diferents respostes elegint de forma selectiva la informació de la xarxa i acaba donant una resposta precisa. Permet, per exemple, calcular l’altura exacta de l’Everest o comparar-la amb la longitud del pont del Golden Gate. També és capaç de donar-nos el PIB de qualsevol país, resoldre complexes equacions matemàtiques i esbrinar altres qüestions científiques.

Gran cervell electrònic

Funciona igual que si estiguéssim interactuant amb un expert. “El cercador pot entendre de què li estem parlant, realitza el càlcul i ens dóna la resposta precisa”, afirma Wolfram. En aquest sentit, Nova Spivack, creador de l’eina Twine d’internet, considera que “connectar amb Wolfram Alpha és com endollar-nos a un gran cervell electrònic”.

Respostes precises?

La comunicació de les persones amb els ordinadors a través d’un llenguatge natural i la possibilitat que un cercador sigui capaç de respondre preguntes dels usuaris com ho faria una persona ha estat el Sant Grial d’internet durant els darrers anys. Wolfram està convençut d’haver aconseguit aquest objectiu, però m’inquieta que s’emfasitzi tant que les respostes seran precises.

Dubtes i interpretacions

Vull dir que en certs camps és evident que una determinada pregunta només pot tenir una resposta correcta, però potser hi ha àmbits on com a mínim poden sorgir dubtes i tot dependrà de les interpretacions. No discutiré pas qui és l’home més vell o el més alt del món, quina és la ciutat més gran o quants al·ligàtors queden al planeta, però sí que em resultarà estrany que un cercador em digui, sense cap marge de dubte, quina és la millor novel·la de la història, la dona més maca o el paisatge més bonic.

Preguntes rebuscades

De tota manera, serà interessant posar a prova el Wolfram Alpha i fer-li preguntes una mica rebuscades. Podríem començar amb qüestions força senzilles (quantes dones negres han presidit el seu país?, quants mundials de futbol ha guanyat Espanya?, quantes novel·les ha publicat Antonio Gala?) i anar pujant d’intensitat fins que la màquina acabi admetent la seva derrota o ens doni respostes inversemblants: quin dia i a quina hora va acabar d’escriure Faulkner Absalon, Absalon!?, per què va desaparèixer l’Akasvayu?, quan assolirà Catalunya la independència?, per què la meva sogra té el costum de dir-me mil vegades per dinar que mengi més carn?

Sense límits

Sí, ja sé que fins i tot una eina com aquesta pot tenir problemes per anticipar el futur o aclarir qüestions irracionals, que té límits. O potser no els té? Wolfram destaca que només ens trobem al principi del projecte i l’objectiu final no és cap altre que poder respondre de forma ràpida, directa i precisa qualsevol qüestió que formulin els usuaris. Qui sap si algun dia podrem saber amb un simple clic per què Aznar no s’afaita el bigoti, per quina raó els borbons no paren de tenir fills o quines són les causes primeres de la maldat dels humans. Jo, sincerament, preferiria que ens deixessin l’opció d’especular, de pensar.

Dissabte 2 de maig. Les vuit del vespre i encara fa molta calor. Tot i que m’havia posat crema protectora, la cara m’ha quedat ben vermella, tant que resulta difícil saber si és pel sol o per l’excés d’alcohol. No són dues explicacions incompatibles, ben mirat. De fet, em diferencio ben poc dels britànics amb aspecte d’escamarlà que sovint omplen certs bars de Lloret per disposar-se a presenciar algun partit de futbol. La millor prova és que cinc o sis amigues de la Rebeca li han preguntat si el nòvio de la seva mare és anglès.

Comença el partit i sembla que la immensa majoria dels borratxos que omplen les barres del bar a l’aire lliure on han instal·lat la pantalla gegant (és un dir, no passa de ser una tele grossa) són partidaris del Madrid. Es confirma amb el primer gol, un esclat d’alegria que em situa d’una vegada al lloc dels fets: això és Extremadura, és a dir, Cáceres o, per ser més concrets, Plasenzuela, un poblet de poc més de 500 habitants que triplica la població durant la romeria i on l’únic partidari del Barça dec ser jo.

Partidaris del Barça

El primer gol blaugrana em treu del meu error. El celebro amb una eufòria desmesurada, potser d’una forma un pèl imprudent perquè ni he valorat les possibles conseqüències de plantar cara a l’exèrcit de madrilenys, però de seguida comprovo que no estic sol. Molta gent també crida entusiasmada. Com és possible?, li pregunto a la Inés. Són de l’Atlètic. Volen que perdi el Madrid, m’aclareix mentre m’allarga una cervesa.

Cerveses i gols

Les cerveses (aquest cop sense alcohol: no he de conduir) van caient més o menys al mateix ritme que els gols del Barça i al llarg del partit em sorprenc unes quantes vegades abraçant uns paios que ni tan sols conec mentre crido “Barsa, Barsa” amb accent extremeny.

Botifarra

Quan el matx arriba a la recta final, em passa pel costat un dels parents fatxes de la Inés i m’etizba “Estos del Barsa son unos sinvergüenzas, ni siquiera son españoles”. No caic en la provocació (“Ni lo son ni quieren serlo, carcamal”, li hauria dit de bon grat) i em limito a fer-li una botifarra que arriba en el moment precís: coincideix amb el sisè gol. Desapareix ràpidament entre la gentada, juraria que amb la cua entre les cames.

Fer gresca

Una mica després, en comentar la jugada amb un dels més vells del poble, em diu que és una vergonya que l’orquestra hagi plegat a les vuit perquè començava el futbol, un esport que ja fa molts anys que ell no segueix. Acaba confessant que és del Madrid, tot i que fa segles que no va al camp. “Però almenys jo sé què és el futbol, no com aquests, que l’únic que volen és fer gresca”. Li dono la raó i corro a abraçar-me amb la resta d’embriacs blaugranes. La nit extremenya és jove, molt jove.