Estació furtiva
Publicat el 17 de gener de 2007 per giusepe
De vegades anhelen, en silenci,
que el temps es confongui
i deixi arribar el tren
a una estació furtiva
que només existeix
als seus pensaments.
Avancen per separat
amb un sol desig:
retrobarse;
però sempre els guanya l’oblit,
la certesa que tot és un record,
una memòria perduda
que només escolta
el desig que rellisca
pel passat.
Publicat dins de MÉS O MENYS POÈTIC | Deixa un comentari
Sempre fidel a les mateixes obsessions, eh, Jep? La recerca del plaer i de l’amor, també els dolços i esquinçats treballs d’amor perduts perquè s’esfumen i lentament es consumeixen o perquè no van gaudir de la plenitud que mereixien… Però l’enfonsament (real o fictici) no pot durar sempre, no?. On ets, ara?Ho saps?
.