Un repte, potser un destí (98)
Publicat el 19 de febrer de 2008 per giusepe
Toni Gisbert (Alzira, 1967) acaba de publicar a Edicions del Bullent ‘El mico destronat',
que dedica vuitanta pàgines a aprofundir en una sèrie de qüestions que acaben
desembocant en una constatació molt saludable: hauríem de deixar de mirar-nos el
melic. Segons Gisbert, els éssers humans ens hem fabricat una imatge de nosaltres
mateixos i de la natura molt equivocada: ni som tan importants, ni la realitat és tan
senzilla com ens pensem, ni la natura és un objecte passiu que depèn de nosaltres.
Durant l'últim segle, continua el coordinador d’Acció Cultural del País Valencià, la
ciència ens ha ensenyat els nostres límits, la nostra ignorància i, sobretot, la riquesa, d
iversitat i força de la vida. Ja és hora que comencem a assumir humilment el nostre
lloc en l'univers. Formiguetes insignificants? Potser sí, i què? O és que no poden ser
felices, les formiguetes?
Publicat dins de UN REPTE, POTSER UN DESTÍ | Deixa un comentari