Josep Pastells

Inventari de sensacions

Un repte, potser un destí (98)


Toni Gisbert (Alzira, 1967) acaba de publicar a Edicions del Bullent ‘El mico destronat', que dedica vuitanta pàgines a aprofundir en una sèrie de qüestions que acaben desembocant en una constatació molt saludable: hauríem de deixar de mirar-nos el melic. Segons Gisbert, els éssers humans ens hem fabricat una imatge de nosaltres mateixos i de la natura molt equivocada: ni som tan importants, ni la realitat és tan senzilla com ens pensem, ni la natura és un objecte passiu que depèn de nosaltres. Durant l'últim segle, continua el coordinador d’Acció Cultural del País Valencià, la ciència ens ha ensenyat els nostres límits, la nostra ignorància i, sobretot, la riquesa, d iversitat i força de la vida. Ja és hora que comencem a assumir humilment el nostre lloc en l'univers. Formiguetes insignificants? Potser sí, i què? O és que no poden ser felices, les formiguetes?


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.