BALANCES OKTOBERFEST

Em compadeixo dels defensors dels
transgènics. No només perquè, “pobrets”, amb tots els recursos del món
no han pogut parar 100.000 signatures de preocupació conscient, sinó
perquè la gran por al debat expressada pel parlament els perjudica
enormement. Quina tragèdia! Si els seus arguments són tant
incontestables haurien d’estar esperant “amb candeletes” que es produís
el debat serè per acabar amb nosaltres d’un sol cop.
Tampoc el Parlament queda gaire ben parat. Una institució que
representa una Nació històricament agredida i silenciada a cop de
fusell, hauria de ser ara generosa amb un debat que han volgut els seus
ciutadans.
Perquè amb els transgènics Catalunya està en fals. Tenint en compte que
som la Nació d’Europa on més se’n cultiva el Parlament no pot fer veure
que no va amb ell quan aquest és un debat estratègic del nostre temps
que s’afronta amb valentia per tot el continent.
La puntada a la iniciativa popular ens fa mal però no es tant dolorosa
com la que haurien de sentir ara els pro-transgènics, el nostre
parlament i els tres partits porucs (PSC, CIU, PP). La gent es
pregunta: perquè no tenen el coratge de debatre?
A l’Europa ciutadana hi floreixen amb força moviments socials
favorables a una alimentació sana, pagesa i ecològica, que aquí fins
ara no havia trobat la forma d’expressar-se. Ens tenien soterrats. A
estones s’havia alçat el cap des del fons del corporativisme agrari,
l’ecologisme o el consum responsable. Però mai amb la força i
determinació que s’ha manifestat amb l’impuls de la iniciativa popular.
Ens han fet fora del Parlament. Tornem a estar al carrer. És on vivim i
on expressarem amb la valentia democràtica que es mereix Catalunya, que
SOM LO QUE SEMBREM.

Alexis Inglada i Romero

Portaveu al Parlament de la Comissió Promotora Catalunya lliure de transgènics.

http://www.somloquesembrem.org/

Queixar-se de Rodalies Renfe ha perdut la gràcia. Sobretot si ets usuari, com jo, de la línia de Vic, que crec que s’endú la palma a la línia més desastrosa de Rodalies. Probablement, però, els usuaris de la línia de Vilanova o la de Vilafranca m’ho rebatrien. Però dic que ha perdut la gràcia perquè ja és el pa de cada dia i quan sents ploure cada dia al final ja no et mulles.
Però avui faré una cosa que fa temps que penso de fer; no té res a veure amb els retards i les obres i les avaries. Avui he vingut a queixar-me de l’estat deplorable i tercermundista de l’estació RENFE de Sant Andreu Arenal.
Cada cop que m’hi assec a esperar un tren, penso en escriure una carta de protesta a la companyia. Però als cinc minuts de pujar al tren ja me n’he oblidat. I fins que no hi torno ja no hi penso més.

Començarem per l’enllumenat, que ve a ser el menys terrible. L’estació és fosca, sí, però crec que la cosa milloraria si es pintessin les parets (ara grises i ronyoses – i amb ronyoses vull dir plenes de merda) d’un color més lluminós.
Seguirem per l’estat de les vies laterals, que semblen un abocador d’escombraries. El proper dia que el tren m’arribi amb retard em dedicaré a excavar una mica; qui sap? Potser hi trobo les restes d’un homínid prehistòric!
Després tenim l’olor, que no acaba de ser nauseabunda però tampoc inspiraria un perfum de Chanel. Però això no és el pitjor.
El fet que converteix Sant Andreu Arenal en l’estació més tercermundista i repugnant de Rodalies Renfe són els mosquits. Als cinc minuts d’estar assegut en un banc, apareixen. Un, dos, tres… i al final acabes de passar l’estona d’espera agitant els braços i rascant-te de cap a peus.
SORT que no hi ha malària a Catalunya des dels anys 50.  Ara, si un dia reapareix aquesta malaltia, sabré perfectament on buscar-ne el focus.
Tant els costaria, a la gent de RENFE, netejar l’estació, pintar les parets i FUMIGAR?
La pregunta és retòrica i si tingués resposta seria òbvia: sí. Els costa molt. Perquè aquesta carta fa 5 anys que vaig pensar d’escriure-la per primer cop i la cosa no ha canviat.

La nena de pou

Por i fàstic a… l’agricultura: el món segons Monsanto

http://video.google.com/videoplay?docid=-1552144261451760754

Si teniu un parell d’horetes i una connexió decent, us recomano que us mireu el documental: El món segons Monsanto, de la directora francesa Marie-Monique Robin.
Por? Sí, i molta. El monstre de la pel·lícula: la multinacional agrícola Monsanto, que distribueix el 90% de les llavors transgèniques al planeta. Les crea, les patenta i està provant (amb èxit) d’imposar-les a tot el món. Si ho aconseguís, no tan sols dominaria el mercat de les llavors si no la base de l’alimentació de tota la població mundial. Monsanto es dedica a comprar empreses de venda de llavors a tot el món per a vendre les seves llavors patentades (molt més cares que les normals, cosa que endeuta els pagesos de països pobres com la India) de: soja, blat, tomàquet, patates i cotó… entre altres. Però el problema més greu, el més bèstia, no és que l’alimentació mundial pugui caure sota el domini i monopoli d’aquest gegant nord-americà; el problema principal és que els “invents” de Monsanto són molt perillosos: tòxics, verinosos, contaminants, cancerígens…
La seva soja transgènica (que representa el 90% de la cultivada als Estats Units) està dissenyada per a resistir el Roundup, un potent herbicida de Monsanto, que ho mata tot –absolutament tot-, excepte la soja roundup ready. Però, a més a més, aquesta planta absorbeix l’herbicida i després arriba al consumidor amb un alt component tòxic i perillós. És tan sols un dels exemples de les barbaritats d’aquesta gran empresa. La seva hormona de creixement boví, que s’injecta a les vaques perquè facin més llet, els provoca mamitis –infecció a les mames, cosa que vol dir que la llet té pus, entre d’altres- i problemes reproductors. Monsanto va crear l’”agent taronja” que va provocar greus deformacions fetals al Vietnam. Al poble d’Anniston, Alabama, on l’empresa produïa PCB, o Pirolè (un agent ara prohibit), les aigües es van contaminar. El resultat: un 40% de població amb mals tumorals i càncers entre d’altres conseqüències. L’empresa havia amagat durant anys els informes sobre els perills del PCB.

A més a més, Monsanto es dedica a intimidar els agricultors americans que no fan servir les seves llavors i a demandar-los. A Mèxic, van demandar un agricultor perquè les llavors transgèniques del camp del costat voleiaven amb el vent i es plantaven al seu cultiu i per tant, estava utilitzant llavors Monsanto sense pagar la patent… I van guanyar.

Qualsevol investigació independent que posi en dubte la salubritat de qualsevol producte Monsanto queda ofegada directament mentre els seus invents reben el beneplàcit de l’FDA (l’Agència dels Aliments de EE.UU). I el seu abast no es queda als Estats Units. Ja ho han provat amb Europa.
I aquí entrem nosaltres. La UE ha prohibit els transgènics. Doncs bé, Espanya és l’únic país de la UE que en cultiva. Sí, cultius experimentals amb llavors de Monsanto. Amb el coneixement i permís del Govern espanyol.
I el cas és que les plantes transgèniques es barregen amb les tradicionals i les contaminen. El creuament pot donar lloc a plantes deformades i aberrants… I si no, correm el risc de que Monsanto reclami la propietat d’aquests creuaments en nom de la seva patent. Sigui com sigui, estem ben fumuts.
Adjunto un PDF amb la llista de productes i marques que fan servir transgènics. Perquè no és obligatori per llei indicar l’ús de transgènics en les etiquetes però com a consumidors tenim dret a saber-ho i a poder triar

http://somloquesembrem.org

La nena del pou

Por i fàstic a la franja de Gaza. Personament no sóc partidari d’omplir entrades del bloc amb temes polítics, sempre tan i tan i tan avorrits. La política ho empastifa tot, ho espatlla tot, ho divideix tot. Però el que està passant a la franja de Gaza és una vergonya a escala planetària. Odi engendra odi. El que està passant a la franja de Gaza és una massacre en viu i en directe per a tot el planeta, aturat i impàvid, i a qui només li falten les crispetes i els refrescs. Però això no és una peli, això és la vida real. Qui és el responsable del bombardeig a una escola de la franja de Gaza on van morir més de 40 persones, la majoria nens? Aquesta bèstia ha d’anar de pet al tribunal de La Haia, però no d’aquí 40 anys, avui mateix, acusat de crims contra la humanitat. Sinó ja hi tornarem a ser.

Aquesta entrada s’escriu en vermell per la sang innocent vessada aquesta setmana a la franja de Gaza.
A mi m’agradaria fer algunes consideracions i algunes preguntes.

Signa la balança: sergi borges

Darrerament, m’han tocat el que no sona dos anuncis de mútues – o de la mateixa mútua, realment no ho sé- irrisòriament dramàtics que fomenten la paranoia per a poder captar clients. Són aquests dos:

1) Una dona es troba malament a mitja nit; el marit es desespera i en un to de pel·lícula catastrofista americana comença a cridar: “on trobaré un metge a aquestes hores? Déu meu, estem perduts!” (només li falta colpejar-se el pit). Doncs, bé, noi, què tal al 112? Telèfon d’emergències mèdiques i bombers. Tan sols has de trucar, explicar el què passa i esperar l’ambulància!!!

2) El segon anunci ja fa riure directament: una dona s’està mirant al mirall i descobreix que té una taca al coll. Es queda impàvida i sembla que està a punt de posar-se a plorar quan se la toca i descobreix que és pintura de la seva filla petita.

Com que no miro gaire la tele, no sé si encara n’hi un tercer – que ja
pot se la bomba!- Els trobo indignants i obscens, directament. Fomenten
la paranoia entre la gent per obligar-los a fer-se d’una mútua, deixant
entendre que si no ets de cap mútua, quan tinguis un problema no rebràs
cap tipus d’atenció mèdica! És vergonyós, directament. Suposo que amb
la crisi temen que molta gent decideixi tallar despeses supèrflues –
entre elles les mútues mèdiques – i que el lema de sempre de “sense les
esperes ni les cues de la seguretat social” ja no sigui suficient per a
atraure a la gent a deixar-se la pasta. Ara ens han de fer creure que
si no som d’una mútua MORIREM!!! I ho fan anant a tocar la fibra
sensible de molta gent que pateix –o amb familiars que pateixen-
malalties greus. Vergonyós. I més quan tenim en compte coses com que, a
l’hora de parir, si hi ha cap complicació, aquestes meravelloses mútues
t’engeguen directament cap a la Vall d’Herbron (l’hospital públic! Vés
per on!) i es desentenen totalment. Llavors de què collons em serveix
pagar la mútua si de totes maneres acabaré a la Vall d’Hebron?

Mentrestant, ens entretindrem amb el anuncis ridículs de la tele.
Patètic.

La nena del pou

Aquest era un petit
apunt en un diari avui:

El PP d’Alacant
vota en contra que Franco no sigui fill predilecte

El PP alacantí
revoca una moció per retirar el nomenament de fill adoptiu i predilecte de la
demarcació d’Alacant a Francisco Franco

El Partit Popular
d’Alacant va revocar ahir al ple de la Diputació una moció socialista que volia
retirar el nomenament de fill adoptiu i predilecte de la demarcació d’Alacant a
Francisco Franco.

El Partit Popular
considera que, segons la Diputació, els nomenaments honorífics són de caràcter
vitalici i que per tant “no se li pot treure cap distinció” al dictador.

Aquestes coses tan
sols passen en aquest país…

Jo no m’imagino cap partit alemany votant en
contra de retirar qualsevol menció a Adolf Hitler, o de mantenir-ne una estàtua
en una plaça pública i aquestes coses. Els franquistes espanyols, que malauradament
encara són molts després de més de 60 anys de fer la vista grossa amb la
història d’aquest país, poden estar ben contents. Gràcies a aquesta actitud general
de la transició i la posterior “democràcia” (i ho poso entre cometes perquè a Espanya
encara ha de madurar molt a nivell polític) d’amagar el cap sota l’ala, l’actitud
de l’oblit, amb l’excusa de no obrir ferides ni furgar entre la merda, han aprés
que malgrat tot, poden passejar-se amb tota impunitat, amb el cap ben alt,
sense avergonyir-se de res. És com si la paraula DICTADURA a Espanya no volgués
dir el mateix que a la resta del món. Però la crua realitat és que la paraula
DICTADURA vol dir el mateix a tot arreu, és una atemptat directe contra la
democràcia (amb la que els senyors del PP tant s’omplen la boca defensant aferrissadament
la Constitució quan els interessa alhora que honoren la memòria d’un dictador);
una DICTADURA és una cosa que cal condemnar ara i sempre.

Per desgràcia en
aquest país, els franquistes s’ho han muntat prou bé per a sortir-ne airosos i
encara es creuen amb dret de treure pit i seguir defensant un colpista i un règim
dictatorial. Potser ja va essent hora que Espanya passi per un procés de revisió
real i exhaustiu de la Guerra Civil i de la Dictadura.

Senyors, que un cop
d’estat contra el govern elegit democràticament en unes eleccions obertes i
lliures és un atemptat contra la humanitat a TOT ARREU. Però com que Spain is different, no?

La niña del pozo

La comarca d’Osona està d’enhorabona! Em sorprèn que no hagi sortit cap veí a serrar les torres de la MAT amb una radial (perquè la meitat de la comarca s’està plantejant fer-ho i seriosament). No tan sols la nostra meravellosa Generalitat ha decidit construir una monstruositat de línia elèctrica que a França anirà soterrada –però aquí som tan especials que ens dediquem a destrossar el territori-; no tan sols han decidit construir una autovia de sis carrils entre Sant Feliu i Centelles que arrasarà sense miraments una zona de bosc insubstituïble. Per si no en tenien prou amb això i haver de comprar l’aigua envasada perquè tots els aqüífers estan contaminats amb purins (gràcies, en part, a una manca de legislació, investigació i interès per part d’aquests meravellosos polítics nostres de buscar alternatives com l’aprofitament de la merda de porc per a fer combustible per a les mateixes granges de porcs –una alternativa al gasoil), la última genial i brillant idea de l’alcalde de Centelles -Miquel Arisa, un home que en quinze anys ha estat incapaç de fer ni una zona verda per al poble- és construir un AEROPORT al municipi. Sí, sí, en aquesta vil•la de 6.900 habitants (suposo que en l’espai que els quedi entre l’autovia i la MAT; això sí, deixant un racó per a una petroquímica, 15.000 molins eòlics, una incineradora i un parell de transvasaments, imagino).
Segons el senyor Arisa, tot i que el poble no necessita l’aeroport (ui, sort que ens ho diu, eh?), sí que té la capacitat de liderar un projecte d’aquestes característiques. El més divertit del cas és que l’aeroport, com el mateix alcalde reconeix, s’hauria d’ubicar en un municipi de l’Alt Congost, ja que Centelles ha quedat descartat perquè no compleix els requisits necessaris! O sigui que el paio s’ofereix per a un projecte i NI TAN SOLS POT FER-LO! Fantàstic, oi?
Això em recorda un cas d’un poble d’Espanya – no recordo quin- que l’alcalde el va oferir com a cementiri nuclear del país; Va haver de fugir per cames.

Si voleu llegir sobre aquestes i altres meravelloses coses: http://www.osona.com

La platja es diu El Algarrobico. És una platja bonica, no és que sigui espectacular, però està molt bé perquè es troba al peu d’unes muntanyes poblades de fauna i flora subdesèrtica que formen una serralada. L’únic signe de civilització que voreja la platja és la carretera general cap a Mojácar que s’enfila cap a les muntanyes. ERA l’únic signe de civilització; ara, just al davant de El Algarrobico, com un monstre pervers i horrible, espantós i antiestètic, s’alça UNA VERGONYA, un monumental projecte d’hotel muntat literalment sobre la muntanya i que apareix com un cop de puny a la panxa als conductors que circulen per la carretera. Greenpeace ha aconseguit aturar les obres, com veieu clarament avançades, i ha demanat el que demana el sentit comú i la lògica: DEMOLICIÓ JA!!! És la vergonya del Cabo de Gata. STOP.

Les obres d’aquest hotel monstruós estan aturades fins al punt que la vegetació torna a conquerir el que és seu. Es pot apreciar perfectament com els matolls, les bardisses i els rostolls han envaït els balcons i les entranyes d’aquest esquelet fantasmagòric.

Espectacular documental al 33 sobre el Mar de Salton, un mar que es podria anomenar el mar de la Mort: s’hi moren milions de peixos l’any, els pelicans s’infecten de butolisme, suïcidis per aquí, penjats per allà, inundacions descontrolades. Una desfilada de frikies marca de la casa expliquen que el Mar de Salton esdevindria el punt turístic més important dels USA si es netegés el mar. Mentrestant, esperen i es podreixen. Deliciós retrat de l’Amèrica profunda.

Diu que tot va començar a mitjans 60 quan els inevitables ianquis van veure negoci a l’espectacular mar Salton, ubicat a Califòrnia, arran de la frontera amb Mèxic. Típic: comencen a muntar zones recreatives, amb bars, minigolfs, àrees de pesca, fins i tot un port esportiu, "espectacular i deliciós" afirma un vell.
Els caps de setmana, milers de caravanes i cotxes particulars arriben principalment per pescar i practicar esports aquàtics, alguns comencen a comprar parcel·les i els especuladors a construir cases. El primer freaky, un home gran amb la seva caseta guai diu: "era com anar de vacances al Mediterrani". Les imatges el desmenteixen: un mar enmig d’un desert i prou.
Aquest boom s’acaba amb dues tempestes tropicals al 1976 i 1977. Inundacions a dojo perquè, com diu un testimoni, "el mar no té desaigüe". Bravo. A partir de les inundacions, el retrat d’un infern: desastres, un rere l’altre, i frikies que els neguen, els desmenteixen i els justifiquen. Les males llengües asseguren que gegantines corrents subterrànies de les aigües residuals de tot Mèxic desemboquen al Mar de Salton. "Nooo", nega un, "això és una fal·làcia. Són les aigües més sanes de Califòrnia". Sí?
Milers i milers i milers de peixos moren a Salton Sea, però "és millor perquè tones de peixos morts retonifiquen el mar, es formen algues i donen menjar als nous peixos". Buf! I així tornen a pescar, però un testimoni assegura "els pescadors d’aquí no se’ls mengen mai".
Un altre desastre: els milers d’ocells migratoris que passen els hiverns al Mar de Salton moren al menjar-se els peixos i s’infecten de butolisme. L’epidèmia és tan gran que pot arribar a afectar les persones. Els serveis ecòlogics dels Estats Units es passen des de 1996 recollint pelicans morts i intentant guarir els malals. Diuen que 7 de 10 se salven. I això els anima.
I a part la gent. Els frikies. Tots esperen que s’inverteixin diners per convertir el Mar de Salton en un paradís turístic. Mentre esperen, una noia negra ens explica "allà va morir un home, allí un es va penjar, fins i tot en aquesta casa un es va morir cagant". Però el perill sempre ve de fora. "Són els de Los Angeles que vénen a robar i fumar herba. Aquí no hi ha res, però és tranquil. No hi ha bandes i així els teus fills no cauen en les drogues". Una nena proclama: Si m’ofereixen droga, dic no. La nena ens presenta el major friky: Papi Blanchot, un hongarès que diu que va lluitar per la llibertat "fugint d’Hongria quan van entrar els comunistes". Es declara lluitador de la llibertat mentre ensenya el cul fent un calvo als nens i nenes del poble. Beu cervesa i diu mirant la llauna: Això és Amèrica!
Més frikies: un que diu que parla amb Déu i comença a pintar una…muntanya!!! amb missatges tipus Holy Bible o Deu ens salvarà. La muntanya la fa amb fang i evidentment li cau a sobre. La torna a fer i la fixa amb caravanes abandonades i ciment. Molt ecològic. Un altre friky: un vell de 80 anys va en pilotes perquè es declara nudista. Reclama el Mar de Salton per fer la major àrea nudista de Califòrnia. Al seu costat, la bandera de barres i estrelles.
Una vella ens explica que Sonny Bono, un congressista va començar a fer campanya per invertir Salton Sea i ho va portar al Congrès dels USA. La vella diu: "tot es va acabar quan Sonny Bono va anar a esquiar"i es fot a riure. Sonny Bono va morir fent esquí nàutic!!!
Una senyora intenta vendre’ns la moto: una parcel·la amb desaigüe per fixar una caravana o una casa mòbil val 3500 dòlars. Ens ho recomana. "Es una inversió, el Mar de Salton serà un paradís, no sé quan, però ho serà". Ni de conya.
Opinió personal: un lloc horrorós. Espantós. En l’actualitat està infestat de construccions barates ("cutres") abandonades després del fracassat boom inicial. Una bonica posta de sol no amaga un desert lleig banyat per un mar que és el mar de la Mort.

sergi borges

És notícia d’avui. A Galícia han hagut de retirar del mercat una partida de pasta de dents Colgate per que hi han trobat bacteris fecals!!!
Crec que no cal afegir res més.