BALANCES OKTOBERFEST

Retornaré a la secció dels debats amb un clàssic: gasolina vs dièsel.
La raó, simple i senzilla, és que m’he de comprar un cotxe. Marxo de Barcelona, ciutat asfixiant i fagoticida; Cerco la tranquil·litat en un principi a Osona, on els transports públics segueixen la tendència de la Catalunya no metropolitana a ésser en el millor dels casos deficients. I el dilemma que se’m presenta és triar el tipus de combustible. La diferència de preu entre l’un i l’altre és notable i per tant, necessito bones raons i arguments per decidir-me a traspassar la línea dels 11 mil euros en pro del gasoli. En aquest tema he comprovat que tothom té la seva opinió. Què tal si la compartim?

De moment, Internet és un recurs per a aquets debats.
http://diesel.portalvasco.com/  et permet fer un càlcul d’amortització del dièsel.

El passat 23 d’abril Josep Palau i Fabre ens deixava. Cada mes aniré descobrint algun escrit, poema, anècdota o història relacionada amb L’Alquimista. I ara que som a l’abril us faig saber que el passat dia 21 hagués estat l’aniversari de Palau i hagués fet 91 anys. Així doncs, dia 21, aniversari, i dia 23, Sant Jordi, avui us deixo amb un poema de Palau molt adient per a aquestes dates.

La rosa

Has fet parlar massa de tu, del teu perfum, de la
teva beutat. No val la pena! Però que consti, des d’ara,
que sempre el meu instint ha estat de fer-te malbé; que
t’he esfullat, que t’he premut dins la mà fins a deixar-te
sense respiració, que no t’he respectat amb aquella mena
d’adoració estúpida amb què t’anomenen els altres, amb
què parlen de tu uns quants poetes desgraciats que tam-
bé has seduït. Ja ens coneixem! Conec bé els teus enci-
sos, les teves arts, la teva perversitat, i no m’arreplega-
ràs! Tu ets una d’aquelles noies que tota la vida semblen
dir-te sí, et donen esperances, van passant temps i et cor-
ven l’espinada inútilment. Conec la teva col·lecció de ves-
tits esplendorosos, les teves faldilles innumerables: –
però les cuixes, no les
trobem mai. Ja n’hi ha prou, del
teu imperi, de la teva
tirania! M’avergonyeix d’haver-me
deixat, per un moment,
endur per la música del teu ros-
tre. Si et trobo un altre
cop et masegaré, com quan era
infant, et llançaré a un
toll i t’anomenaré pel teu nom

veritable, perquè ets la puta rosa!

21 de desembre de 1944