BALANCES OKTOBERFEST

Barrobés & Borges

De dol

Publicat el 30 de març de 2011 per aniol
Els Balances Oktoberfest estem de dol.

Avui a les 5 de la matinada ha mort Miquel Barrobés, pare de na Glòria Barrobés, insustituïble plat d’aquesta Balança.

Una abraçada ben forta per a ella, els seus germans, la seva mare Carme i tots els familiars propers.

Descansi en pau.

CANT ESPIRITUAL (fragment)

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira

amb la pau vostra a dintre de l’ull nostre

què més ens podeu dâ en una altra vida?

 

Per ‘xo estic tan gelós dels ulls, i el rostre,

que s’hi mou sempre… i temo tant la mort!

 

Amb quins altres sentits me’l fareu veure

aquest cel blau damunt de les muntanyes,

i el mar immens, i el sol que pertot brilla?

Deu-me en aquests sentits l’eterna pau

i no voldré més que aquest cel blau.

Joan Maragall

sergi borges

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Trenta-set mesos sense Josep Palau i Fabre

Publicat el 23 de març de 2011 per aniol

Palau […] és l’autor català que més bé representa la figura de l’escriptor-intel·lectual del segle XX. Per entendre-ho, només cal llegir un volum de la seva producció. En proposo, de manera arbitrària, un per cada gènere: […] Vides de Picasso […]

Francesco Ardolino a 36 mesos sense Josep Palau i Fabre

[Sobre Vides de Picasso] ‘…com a Alquimista que és, en aquesta obra trobem Poesia, Teatre, Assaig, Narrativa, capacitat de síntesi… AMOR’.

Alícia Vacarizo a 36 mesos sense Josep Palau i Fabre

 

 




Vides de Picasso fou el
primer llibre que Josep Palau i Fabre va escriure sobre el genial pintor
malagueny. Palau l’escriví el 1946
a París i ell mateix el qualificà en el seu llibre
Lorca-Picasso com un “llibre desbordant de joventut i entusiasme”. Fou l’any
següent, el 1947, que Ferran Canyameres li presentà per primera vegada Pablo
Picasso.

Josep Palau i Fabre s’estimava Vides de Picasso com si fos un fill seu. Fou el seu primer fill picassià.Tant des d’un punt de vista personal, vital i
emocional, com sociològic i literari, Vides de Picasso és un llibre
transcendental per a en Palau.

Sobre aquest llibre recau tot el pes de la maledicció i
la marginació a què fou sotmès. Aquest primer Picasso ‘auroral’ – tal i com a
Palau li agradava anomenar-lo – conté les dues essències  més representatives de L’Alquimista: una
excelsa qualitat literària i el drama dels somnis romputs.

Les circumstàncies “sociològiques” que rodegen l’aparició de Vides de Picasso són cabdals per entendre la trajectòria vital de Palau. Com pot ser que el primer llibre que fou escrit en català sobre Pablo Picasso s’escrivís el 1946 i no sortís publicat fins el 1962, és a dir setze anys més tard?

Per entendre-ho hem de fer un exercici d’empatia. Imagineu-vos a l’any 1946 a París. Acabeu de sortir d’un país enfonsat en la misèria i governat per gent miserable i comenceu una nova vida en un país normal i modern. El primer que crida l’atenció del llibre és la força, la frescor i l’energia amb què està escrit; es percep què vol Palau, es percep on viu Palau, es percep com està Palau.

Imagineu a més a més que se us dóna la possibilitat de conèixer el vostre idol i us hi presenteu amb un llibre sobre ell sota el braç. La perspectiva és immillorable. Palau tenia un somni: volia demanar Picasso de publicar Vides de Picasso amb il·lustracions originals del propi pintor.

Però, de cop i volta, bum! Esclata l’escàndol dels articles apareguts a Solidaridad Nacional (vegeu 32 mesos sense JPiF). Palau va haver de dimitir de Cultura Catalana, el grup que representava els exiliats catalans a París, i cau proscrit en els ambients parisencs: adéu Picasso, adéu somni. Palau i Fabre ho diu ell mateix a les seves memòries:  “L’horitzó se m’havia tancat“.

Josep Palau i Fabre conviu tota l’estada a París amb el llibre Vides de Picasso en un “atzucac“. A El Monstre, a les Obres Completes, volum II, i més concretameny al capítol Signes de recuperació abans de la caiguda, Palau conjectura com li deurien haver anat les coses en cas que s’hagués publicat aquest llibre tal i com ell preveia. Diu Palau: “És clar que si Vides de Picasso, en lloc d’anar-se’n als llimbs durant setze anys, arriba a aparèixer aleshores il·lustrat per l’artista, en català i en francès, com jo imaginava, m’hauria fet fer un pas endavant en la recuperació de mi mateix incommensurable“.

Com dèiem, no serà fins el 1962 que Palau i Fabre veurà publicat Vides de Picasso en “una bella edició” gràcies a l’editor Josep Pedreira.

Anàlisi de Vides de Picasso

Per entendre el sentit global del títol, no ens hem d’oblidar del subtítol, Assaig de biografia pura, en el qual ja tenim un punt de partida: Vides de Picasso és una biografia. Però no és una biografia tal i com les coneixem, és a dir, no és la biografia que explica la vida d’algú i a partir de la vida contada, apareixen les obres que ha fet; Palau sosté que les obres de Picasso parteixen de les moltes vides experimentades per l’artista, i no només les viscudes, posem per cas, en exòtics i fantàstics viatges, sinó també en aquelles més properes al gran “disgust” de la quotidianitat, és a dir en la duresa del dia a dia.

Per a Palau, el número de vides de Picasso és “incalculable” i el que tractarà de fer en el llibre és revelar-nos les “essencials“.

(continuara)


‘Meditació de Vil·la Joana’ de Joan Margarit (Dia Mundial de la Poesia 2011)

Publicat el 21 de març de 2011 per aniol

MEDITACIÓ DE VIL·LA JOANA


Aquí, on comencen
tots els poemes que jo pugui escriure,
sento el fred d’aquell foc on Verdaguer
va anar cremant la seva vida.
La superstició i la caritat
el van arrossegar, cansat i trist,
amb la sotana llòbrega, lluent de tant portar-la,
per carrers pobres i palaus sinistres.

En Verdaguer he trobat la por
de perdre aquesta llengua
que és feta a mida de la poesia.
Aquesta llengua que li dec a ell,
sòrdid home d’església,
el meu Baudelaire sense L’Albatros.
Primera alzina fosca
cremada al foc d’aquest país difícil.

Cent anys de guerres, repetia l’àvia:
va ser una nena a un poble on cada nit
sentia com lluitaven als carrers.
I m’explicava, com si fos un conte,
el dia que els soldats es van endur
la seva mare per afusellar-la
a l’alba contra el mur del cementiri.
Quan l’escoltava, jo també era un nen,
i el meu pare un soldat en un penal.

Des d’aquells dies no m’arriba ja
cap amenaça. Són uns morts llunyans,
cansats de fer de morts.
Hem escollit ser un poble sense herois.
Just aquesta és avui la nostra força.
Cal esborrar tants mites amagats
dessota la mirada impertorbable
de les aus de rapinya que vigilen encara.
Tota la vida les he hagut de veure,
de pedra o bronze en els escuts enormes,
presidint les façanes de l’Estat.
El cos posat de front,
el cap de rigorós perfil.
Les ales, un capot damunt l’espatlla.
Un ull maligne, el bec cruel a punt
d’arrencar les entranyes. Dominar
sense dormir. Quin aire respiràveu,
aus colossals amb urpes,
per decidir el que en dèieu unitat de destí?
Em sembla que, com jo, ja us heu fet velles.
Que la vostra mirada
ja no és ni severa, ni ferotge. Ni rapinyaire.
Però encara se sent aquella olor
de corral. De gallinassa.
Aquell himne. La Història d’Espanya.

22 de gener de 1973

Publicat el 7 de març de 2011 per aniol

Dilluns.

Dia de desgràcies personals:

El trenta-sisè president dels Estatrs Units, Lyndon B. Johnson –el president que va ser nomenat per substituir JF Kennedy — va morir d’un infart a la seva granja de Los Pedernales a Texas (USA).

Dia de desgràcies col·lectives:

Un avió de les Línies Aèries Jordanes s’estavellava a Kano (Nigèria) i morien 202 persones. La causa de l’accident sembla que va ser l’espessa boira que hi havia a l’aeroport de destí.

Dia històric als Estats Units:

El Tribunal Suprem derogava la prohibició de practicar l’abort arran d’un cas d’embaràs per violació. Atenció a la sentència: el fetus no era reconegut per la Constitució nord-americana i per tant no li garantia cap dret. Això es va entendre com la legalització de l’abort. En l’actualitat, hi ha “grups” al facebook  –dignes de la nostra secció Por i fàstic a…— que consideren el 22 de gener de 1973 com el pitjor dia de la història dels USA. Déu-n’hi do!

Notícies d’aleshores que ens remeten a avui:

El govern belga tenia problemes per compondre’s. Per sort, el programa governamental havia estat aprovat “pels pèls” pels tres partits de la coalició de govern. Avui, el 2011, el govern belga porta 8 mesos sense formar-se.

Esports:

Resultats de la divuitena jornada de lliga de futbol de primera divisió 72/73:

Español 4 – Celta 2
Deportivo 0 – FC Barcelona 1
Saragossa 2 – Granada 0
València 1 – Atlètic de Madrid 2
Oviedo 3 – Las Palmas 0
Betis 2 – Sporting de Gijón 0
R.Madrid 2 – Castelló 0
Athletic Bilbao 2 – Màlaga 0
Reial Societat 5 – Burgos 1

El Barça encapçalava la classificació amb 27 punts, després d’haver guanyat 11 partits, 5 empats i només dues derrotes. El seguien l’Atlètic de Madrid amb 25, l’Español amb 24 i el Madrid amb 23.

En un combat de boxa històric, aquell 22 de gener del 73 George Foreman guanyava el títol dels pesos pesats derrotant Joe Frazier. El va tombar 6 cops en dos assalts i l’àrbitre va aturar el combat a causa de la commoció que patia Frazier. La premsa retratava el nou campió com un tipus agressiu i antisocial.

Transmutació d’ànimes:

No sabem si l’ànima de Lyndon B. Johnson es va transmutar en Abigail Anne Tucker, actriu i cantant australiana, que naixia aquell 22 de gener del 73, es convertia en una nova membre de la Generació 73 i a qui no tinc el gust de conèixer.

sergi borges

Serge Gainsbourg, 20 anys

Publicat el 2 de març de 2011 per aniol

[Foto: Mur Gainsbourg al carrer Verneuil 5 bis de París. Feta per sergi borges el 31/12/2009]

Avui 2 de març de 2011 fa vint anys que va morir el polèmic i genial cantautor francès Serge Gainsbourg, la cançó més coneguda –mediàtica– del qual és Je t’aime…moi non plus, fent duo amb l’actriu Jane Birkin.

Després de sobreviure’n a uns quants, un infart se’l va endur a casa seva, a la rue Verneuil 5 bis de París.

Hi ha moltíssims documents de Gainsbourg a la xarxa. Youtube en va ple i si aneu a ina.fr trobareu moltíssims documentals, concerts, entrevistes i els moments cabdals d’aquest díscol personatge, alguns de gratuïts, altres de pagament.

Els Balances Oktoberfest ja vam fer una entrada recordant-lo que podeu veure aquí.

I us deixo amb un vídeo que serà l’homenatge dels Balances Oktoberfest a aquest geni

sergi borges