Por i fàstic a…Salton Sea
Espectacular documental al 33 sobre el Mar de Salton, un mar que es podria anomenar el mar de la Mort: s’hi moren milions de peixos l’any, els pelicans s’infecten de butolisme, suïcidis per aquí, penjats per allà, inundacions descontrolades. Una desfilada de frikies marca de la casa expliquen que el Mar de Salton esdevindria el punt turístic més important dels USA si es netegés el mar. Mentrestant, esperen i es podreixen. Deliciós retrat de l’Amèrica profunda.
Diu que tot va començar a mitjans 60 quan els inevitables ianquis van veure negoci a l’espectacular mar Salton, ubicat a Califòrnia, arran de la frontera amb Mèxic. Típic: comencen a muntar zones recreatives, amb bars, minigolfs, àrees de pesca, fins i tot un port esportiu, "espectacular i deliciós" afirma un vell.
Els caps de setmana, milers de caravanes i cotxes particulars arriben principalment per pescar i practicar esports aquàtics, alguns comencen a comprar parcel·les i els especuladors a construir cases. El primer freaky, un home gran amb la seva caseta guai diu: "era com anar de vacances al Mediterrani". Les imatges el desmenteixen: un mar enmig d’un desert i prou.
Aquest boom s’acaba amb dues tempestes tropicals al 1976 i 1977. Inundacions a dojo perquè, com diu un testimoni, "el mar no té desaigüe". Bravo. A partir de les inundacions, el retrat d’un infern: desastres, un rere l’altre, i frikies que els neguen, els desmenteixen i els justifiquen. Les males llengües asseguren que gegantines corrents subterrànies de les aigües residuals de tot Mèxic desemboquen al Mar de Salton. "Nooo", nega un, "això és una fal·làcia. Són les aigües més sanes de Califòrnia". Sí?
Milers i milers i milers de peixos moren a Salton Sea, però "és millor perquè tones de peixos morts retonifiquen el mar, es formen algues i donen menjar als nous peixos". Buf! I així tornen a pescar, però un testimoni assegura "els pescadors d’aquí no se’ls mengen mai".
Un altre desastre: els milers d’ocells migratoris que passen els hiverns al Mar de Salton moren al menjar-se els peixos i s’infecten de butolisme. L’epidèmia és tan gran que pot arribar a afectar les persones. Els serveis ecòlogics dels Estats Units es passen des de 1996 recollint pelicans morts i intentant guarir els malals. Diuen que 7 de 10 se salven. I això els anima.
I a part la gent. Els frikies. Tots esperen que s’inverteixin diners per convertir el Mar de Salton en un paradís turístic. Mentre esperen, una noia negra ens explica "allà va morir un home, allí un es va penjar, fins i tot en aquesta casa un es va morir cagant". Però el perill sempre ve de fora. "Són els de Los Angeles que vénen a robar i fumar herba. Aquí no hi ha res, però és tranquil. No hi ha bandes i així els teus fills no cauen en les drogues". Una nena proclama: Si m’ofereixen droga, dic no. La nena ens presenta el major friky: Papi Blanchot, un hongarès que diu que va lluitar per la llibertat "fugint d’Hongria quan van entrar els comunistes". Es declara lluitador de la llibertat mentre ensenya el cul fent un calvo als nens i nenes del poble. Beu cervesa i diu mirant la llauna: Això és Amèrica!
Més frikies: un que diu que parla amb Déu i comença a pintar una…muntanya!!! amb missatges tipus Holy Bible o Deu ens salvarà. La muntanya la fa amb fang i evidentment li cau a sobre. La torna a fer i la fixa amb caravanes abandonades i ciment. Molt ecològic. Un altre friky: un vell de 80 anys va en pilotes perquè es declara nudista. Reclama el Mar de Salton per fer la major àrea nudista de Califòrnia. Al seu costat, la bandera de barres i estrelles.
Una vella ens explica que Sonny Bono, un congressista va començar a fer campanya per invertir Salton Sea i ho va portar al Congrès dels USA. La vella diu: "tot es va acabar quan Sonny Bono va anar a esquiar"i es fot a riure. Sonny Bono va morir fent esquí nàutic!!!
Una senyora intenta vendre’ns la moto: una parcel·la amb desaigüe per fixar una caravana o una casa mòbil val 3500 dòlars. Ens ho recomana. "Es una inversió, el Mar de Salton serà un paradís, no sé quan, però ho serà". Ni de conya.
Opinió personal: un lloc horrorós. Espantós. En l’actualitat està infestat de construccions barates ("cutres") abandonades després del fracassat boom inicial. Una bonica posta de sol no amaga un desert lleig banyat per un mar que és el mar de la Mort.
sergi borges